pirates i corsaris (2)

¡Alcanzaba su sueño de escritor!
La verdad es que sí, porque me contrataron como columnista en prensa y un editor me publicó como libro Más respeto... Le exigí dejar el texto gratis en internet, eso sí.

¿No perjudica eso las ventas del libro?
No: quien se ha encariñado con algo en internet querrá poseerlo en forma de libro, querrá el objeto para poder hojearlo, releerlo, llevárselo al váter, al tren, regalarlo...

¿Los soportes no se restan, pues?
Al contrario. El problema es otro: ¡los intermediarios! Descubrí que mi editor me engañaba, supe que los editores estafan a los autores: te prometen el 10% de las ventas, pero imprimen y venden más ejemplares de los que te confiesan y no te pagan tu parte.

Contrátese a un agente literario.
¿Pagar a una persona para evitar que me robe otra persona? ¿Más intermediarios? ¡Basta de esta broma! Envié a cagar a todos mis editores... y a la prensa en que colaboraba.

Entrevista a Hernán Casciari

A primer cop d'ull em va semblar interessant la proposta d'Hernán Casciari: es publica la novel·la en paper i després es puja a internet. Si l'autor ho vol... Però realment, després d'haver llegit la novel·la algú la comprarà per algun dels motius que diu Casciari? Doncs és possible si la forma de publicar-la és a base de lliuraments en un bloc, com les antigues novel·les de fulletó, que és el cas de Más respeto, que soy tu madre; però si s'hagués publicat d'un cop (i encara es podria fer) en pdf o en alguns dels formats dels diversos e-readers? I les altres obres d'aquest autor, també les podem llegir sense pagar? Continuarà publicant la seua revista de forma virtual quan comenci a aparèixer en paper, sense publicitat, esclar.

Em temo que aquest interessant argentí, casat amb una catalana i provisionalment veí de Sant Celoni, necessita, com tothom, treballar per a viure, i com que el seu ofici és el d'escriure ha de cobrar pel que fa, així que la seua supervivència continuarà depenent del mètode tradicional del paper, tot i la bona voluntat, els nous mètodes que proposa, i les engrunes que vagi deixant a internet de la seua obra literària i periodística..

Qui dedica la seua vida a escriure ha d'aconseguir que allò que crea li reporti suficients beneficis per tenir una vida digna i, si s'escau, més: és just. I si aconsegueix desfer-se dels intermediaris, molt millor. Això sí que és una conquesta important, gairebé un miracle, en un món en què des que es produeix alguna cosa fins que el producte arriba al destinatari final passa per tantes mans. De tota manera, la proposta d'eliminar els mitjancers em sembla d'una manca de caritat notable. S'ha de prescindir de la pobra gent que no sap produir res?

Aquest post, com es pot suposar, s'havia d'encaminar en una altra direcció, però desenganyem-nos, mentre en el món editorial no apareguin els mecenes que ho paguin tot, el diners són els diners i continuaran existint els pirates i els seus perseguidors, els corsaris que tindran el suport de qui sigui, els tribunals actuaran i algunes morals autocrearan i crearan mala consciència.


Llegia també ahir: “Cada català paga només 5 euros de subvencions als llibre. Som un sector molt poc subvencionat.” No sé si als milers de catalans que no llegeixen res els faria gaire gràcia saber que paguen, ni que sigui tan poc, perquè a alguns els resulti una mica menys onerosa l'activitat dels altres. Però com que no llegeixen no ho sabran mai. En fi, això ja és una altra història.

creu

He solucionat en part els meus problemes informàtics, però em sap greu haver perdut en el procés alguns centenars de fotografies, unes quantes de les quals eren singulars, no des del punt de vista artístic sinó històric, de les petites històries compartides. En fi, suposo que la percepció històrica és, en aquest cas, més aviat personal.

La calor m'atueix, em fragmenta la capacitat de discernir, em distancia de l'entorn i de les persones, m'aïlla, em retorna a la meva misantropia existencial. Estic segur que a tots us ha passat alguna vegada que us heu quedat contemplant -també s'hi val simplement a contemplar amb el pensament- una persona a qui coneixeu de fa anys i us heu preguntat, gairebé sense saber per què, que qui és aquella persona. És possible que tot plegat no sigui la calor, aquesta calor humida que sobtadament potencia les olors i m'omple el nas pràcticament inoperant d'essències i existències com feia temps que no sentia.

Vagarejo per llocs, persones i temps sense cap intenció preestablerta. Mentre a fora sonen alguns clàxons intermitents i escadussers que atribueixo a la victòria sobre els russos -no em ve bé escriure cap línia pretesament enginyosa sobre el tema- penso en algunes previsions de lectures d'estiu i en els qui apareixen als mitjans com a lectors importants perquè ells mateixos en fan ostentació i esmenten deu o dotze títols o -sóc hiperbòlic?- cent o dos-cents, i m'hi incloc. Torno a la realitat i consulto dades: durant l'any 2007 s'han editat a la península, segons els números de l'INE, 72.914 llibres i fullets, dels quals 68.439 corresponen a primeres edicions; una quarta part dels quals pertanyien a literatura, història i crítica literària. Algú s'ha llegit o es llegirà una centèsima part d'aquests títols? I aquí és quan començaria el post de veritat, amb arguments optimistes i pessimistes, però la calor que m'atueix, fins i tot a aquestes hores de la nit -deixem-ho amb la calor- m'impedeix continuar i parlar de les edicions publicades a França, a Portugal, al Regne Unit...

Aquesta calor que em dispersa...