Algunes vegades m'agrada comprovar si
els conceptes, les definicions, que jo atribueixo a una paraula
-normalment paraules d'ús comú- es corresponen al redactat dels
diccionaris. No és que pensi que els diccionaris són llei, però
tenen en la seua composició un pòsit temporal, una diversitat de
fonts, un consens i una voluntat de precisió que als particulars
sovint ens costa d'assolir. Els resultats de les consultes són poc o
molt satisfactoris, però sempre interessants.
Avui, per exemple, he buscat dos mots
que solem utilitzar indistintament: respondre i contestar. I és
veritat que tots dos es poden intercanviar en la majoria dels
contextos més habituals, per exemple, quan un diu que li han fet
alguna pregunta i contesta o respon tal o qual cosa. Després, les
accepcions van variant (no les copio, cadascú pot fer, si vol, les
consultes pertinents al diccionari). Jo tinc tendència des de fa
temps a dir respondre en el cas de l'exemple de més amunt i a fer
servir contestar en el sentit d'oposar, de no admetre.
Empès per la tragèdia o drama de
l'avió, he buscat una altra paraula: especular. Al DIEC hi ha dos*
entrades. La segona conté les accepcions que normalment fem servir,
sobretot la de fer càbales, comentaris, sobre alguna cosa que no es
coneix amb seguretat; també diu, com a primera accepció, un
concepte que en la majoria de converses no atribuïm a aquest verb: Mirar
amb atenció (alguna cosa). Etc.
De les dos entrades, la primera és la
que m'agrada més, la que diu: Que reflecteix la llum com un
mirall, i també, i sobretot: Que és la imatge d'un objecte reflectida en un
mirall. Evidentment, aquests són els significats d'origen llatí més
fàcils de deduir, d'speculu, és a dir, espill. Seguint el fil, i
encara que no ho digui el diccionari, cal recordar que les imatges
sovint es reflecteixen en miralls trencats, deformants.
* He decidit que a partir d'ara, si
me'n recordo, no faré sevir el femení d'aquest cardinal; espero que
ningú s'ho prengui malament, només marco territori.
