No sé com va anar a la prehistòria -per bé que hi ha documentals que ho expliquen-
que una sèrie de gent s'agrupés amb la finalitat de millorar la
seua supervivència física i material. Quin grup devia ser el primer
dels primers? Es basava el conjunt amb una lliure elecció o se
seguia l'exemple dels animals que trien el més fort o el més llest
(o es tria ell mateix) fins que un altre el desbanca?
Més endavant, amb estructures socials
més complexes, amb àmbits territorials més extensos, els
mecanismes grupals, regionals, nacionals, se sofistiquen, però no es
produeixen canvis substancials, crec. Emperadors, reis, comtes,
ducs..., cavallers i, sovint a sobre de tot, un déu incorpori que
tant tria els forts i llestos com els simplement llestos que es
converteixen en els seus intèrprets més directes i que algunes
vegades aconsegueixen unificar el poder espiritual i material. Sempre
una societat jerarquitzada, piramidal, on pocs tenen el poder i la
glòria i molts tenen ben poca cosa i són eliminats quan es
qüestionen, i qüestionen, la seua misèria també estratificada.
En èpoques contemporànies, posem des
de la Revolució francesa, la situació piramidal es complica.
Sembla que és més fàcil accedir al vèrtex a partir de variables
diverses, entre altres, demanar als conciutadans que t'hi posen i
caure'ls en gràcia, o en desgràcia els altres que ho demanen. Els
moviments d'ascensió i descens del punt superior tenen mobilitat,
però continua la figura del triangle. Al mateix temps, però, es va
gestant un poliedre amb parts visibles i altres ocultes que és
difícil de dir quantes cares, quants vèrtexs té. Una figura
geomètrica en continu moviment, tot i que sempre amb algunes parts
superiors inamovibles. Una figura que intueixo plena d'asimetries.
De línies irregulars i monstruoses. Amb bases extensíssimes. Una
figura, en definitiva, indescriptible que, només per curiositat,
m'agradaria entreveure.
Dec covar un refredat, perquè només
així m'explico que em passi l'estona escrivint sobre geometria
imaginària.
