26.2.15

del triangle als poliedres: geometria anisomètrica


No sé com va anar a la prehistòria -per bé que hi ha documentals que ho expliquen- que una sèrie de gent s'agrupés amb la finalitat de millorar la seua supervivència física i material. Quin grup devia ser el primer dels primers? Es basava el conjunt amb una lliure elecció o se seguia l'exemple dels animals que trien el més fort o el més llest (o es tria ell mateix) fins que un altre el desbanca?

Més endavant, amb estructures socials més complexes, amb àmbits territorials més extensos, els mecanismes grupals, regionals, nacionals, se sofistiquen, però no es produeixen canvis substancials, crec. Emperadors, reis, comtes, ducs..., cavallers i, sovint a sobre de tot, un déu incorpori que tant tria els forts i llestos com els simplement llestos que es converteixen en els seus intèrprets més directes i que algunes vegades aconsegueixen unificar el poder espiritual i material. Sempre una societat jerarquitzada, piramidal, on pocs tenen el poder i la glòria i molts tenen ben poca cosa i són eliminats quan es qüestionen, i qüestionen, la seua misèria també estratificada.

En èpoques contemporànies, posem des de la Revolució francesa, la situació piramidal es complica. Sembla que és més fàcil accedir al vèrtex a partir de variables diverses, entre altres, demanar als conciutadans que t'hi posen i caure'ls en gràcia, o en desgràcia els altres que ho demanen. Els moviments d'ascensió i descens del punt superior tenen mobilitat, però continua la figura del triangle. Al mateix temps, però, es va gestant un poliedre amb parts visibles i altres ocultes que és difícil de dir quantes cares, quants vèrtexs té. Una figura geomètrica en continu moviment, tot i que sempre amb algunes parts superiors inamovibles. Una figura que intueixo plena d'asimetries. De línies irregulars i monstruoses. Amb bases extensíssimes. Una figura, en definitiva, indescriptible que, només per curiositat, m'agradaria entreveure.

Dec covar un refredat, perquè només així m'explico que em passi l'estona escrivint sobre geometria imaginària.

2 comentaris:

Assum ha dit...

Si tenim en compte que un 1% de la població acumula tanta riquesa i per tant poder com el 99% restant, hii continua havent un vèrtex suprem molt difīcil d' accedir-hi.La resta del poliedre no puc imaginar quina forma té, l ' imagino canviant constantment, aquí està la diferència respecte el passat.

miquel ha dit...

Sí, Assum , jo també ho veig així, una de les novetats respecte el passat és la forma canviant però també oculta de tot el poliedre (i també del vèrtex). Saber qui té la riquesa i el poder no ho veig del tot fàcil jo.