tots els colors dels blocs

No hi ha respostes que puguin ser alhora precises i satisfactòries en el moment actual a TOTES les preguntes que es puguin fer sobre els blocs. Qualsevol individu que avui pretengui fer un estudi total sobre el tema es trobarà amb un camp tan ampli que o bé morirà en l’intent o bé haurà d’autolimitar-se i cenyir-se a determinats aspectes temàtics, de llengua ... o de la tipologia que se li acudeixi per intentar desenvolupar una hipòtesi prèvia o sobre la marxa. Intentar abastar tot el que fa referència als blocs pot ser tan llarg i més decebedor que escriure una història crítica de la literatura universal des de totes les perspectives possibles; a la fi, per bé que vaga, tenim una certa idea del concepte literatura, mentre que el concepte bloc i les seves variants –a banda de poder llegir-se a través d’Internet i tenir una certa estructura, i encara- depèn en bona part de qui prengui la decisió de definir-lo. Podem dir que només pel fet de presentar una estructura més o menys estàndard determinat espai ja és un bloc? El que compta és la intenció del seu autor o autors? ...?

Però que no sigui dit que jo m’abstinc de respondre preguntes. A continuació teniu una classificació provisional:

Blocs i blogs, blogs i fotoblogs, blocs de dia i blocs de nit, blocs d’entitats i blocs de particulars, blocs literaris i blocs sobre literatura, blocs amb imatges i blocs orfes d’il·lustracions, blocs amb comentaris i d’altres sense, blocs personals i blocs impersonals, blocs originals i blocs plagis, blocs intensos i blocs desapassionats, blocs d’un sol post i blocs interminables, blocs amb posts intermitents i blocs de post diari, blocs sobre política i blocs polítics, blocs de cuina i blocs on és possible morir d’inanició, blocs poètics i blocs prosaics, blocs embafadors i blocs exquisits, blocs emocionals i blocs racionals, blocs previsibles i blocs imprevisibles, blocs grocs, vermells, negres i multicolors, blocaires multibloc i blocaires d’un sol bloc, blocs ciutadans i blocs rurals, blocs d’un sol autor i blocs amb col·laboradors, blocs amb pubicitat i blocs sense, blocaires que cobren i blocaires aficionats, exblocs i preblocs, blocs de mestres i blocs d’alumnes, blocs especialtzats i blocs generalistes, blocs sobiranistes i blocs aconfessionals, blocs de cara la galeria i blocs sense galeria, blocs populars i blocs introbables, blocs segons els cànons i blocs no canònics, blocs previsibles i blocs imprevisibles (sic), blocs a la deriva i blocs amb rumb fix, blocs irats i blocs amables, blocs escèptics i blocs innocents, blocs fabrians, prefabrians i postfabrians, blocs de blocs i blocs a penes bloc, blocs femenins i blocs masculins, blocs sexuals, asexuats o de sexualitat incerta, blocs oficials i blocs estraoficials, blocs i bloquets, blocs que enamoren i blocs enamorats, blocs premiats i els altres, blocs biogràfics i blocs hagiogràfics, blocs de barbamecs i blocs de barbuts, blocs censurats i blocs autocensurats, blocs parany, blocs capciosos, blocs impertinents, blocs excel·lents...

La vida mateixa en x polzades en diagonal.

D’acord ara caldria ampliar-ho, organitzar-ho tot i concretar noms. A veure, tampoc no sóc tan estúpid per deixar-m’hi la pell, però cadascú es pot classificar, reclassificar i fins i tot obrir noves vies classificatòries.

Qualsevol cosa llegida als blocs –i no parlem dels altres mitjans- sobre els propis blocs amb la intenció de ser mitjanament definitiva m’ha semblat més aviat força fragmentària, parcial i decebedora. I no hi ha res a fer. Entre altres coses, perquè a diferència de la comunicació escrita en paper, la de la televisió o la de la ràdio, en el món virtual és impossible, que jo sàpiga, arribar a conèixer tot el material que hi ha escampat. Qui ens pot assegurar, per exemple, que el bloc que una gran majoria podria considerar el més interessant –què vol dir més interessant?-dels que hi ha en aquest moment no sigui només llegit pel seu propietari i pel gos del propietari?


Naixement i resurrecció

Després de l’atac sofert en la part dels comentaris per algun desaprensiu estranger (ai, ai, racisme) i abans de recobrar del tot la salut, el senyor Boix ha decidit que el seu majordom Evarist rebi les visites. Apa, doncs, a xerrar cap allà. Ah, i al senyor Evarist li han buscat una habitació a la mateixa casa on vivim nosaltres, a blogspot.

Des de just el començament de l’estiu, amb una petita aparició queixosa entremig, que la meva lectora preferida no donava senyals de vida. I vet aquí que abans d’ahir va ressuscitar amb una força impressionant: 8 posts, 8, d’una tirada. Sembla que a la Clara la revifa la fresca de la tardor, com si fos una formiga atípica que ha anat guardant posts durant l'estiu. Benvinguda i que no pari. Anirem assaborint a poc a poc el seu nou material.

Per a tu, Clara.

Després d’estar setmanes sense publicar, tornen a aparèixer unes paraules al bloc (blog) de la benvolguda lectora:

Per raons que seria molt llarg i feixuc d'explicar, actualment no puc publicar el blog. Això no vol dir que hagi deixat d'agradar-me publicar o que vulgui deixar de fer-ho. (Apostaria alguna cosa que això ho hauríeu endevinat...) Quan pugui tornaré, encara que no sé quan serà. Tampoc és que gaire ningú s'hagi interessat per si m'he mort o per si ho deixava (ni m'he mort ni ho deixo, de moment); on són els pretesos "lectors habituals"?, o sigui que dono per fet que el meu silenci no representa cap problema per a ningú (i molt menys per a tu en concret, que ja gairebé m'has oblidat, i no diguis pas que no). Mentrestant, amenaço de continuar llegint i escrivint, ni que sigui per mi mateixa. Bé, ja em coneixeu.Que la lectura us acompanyi.

Ai, Clara, ja saps com som: jo, jo, jo, i els altres. Aquest és un món en què la vida va ràpida, en què a penes tenim temps de prendre una cervesa sense deixar de pensar que dintre de deu minuts hem de marxar a fer no sé sap què, que no serà millor que prendre la cervesa (un refresc sense alcohol?) amb tu. Aquest és un món, Clara, en què gairebé tots (on són els altres?) necessitem moviment constant. Aquest és un món on, cada dia més, els amics són circumstancials, interessats, especialitzats. De totes maneres, Clara, sempre ha estat una mica així, no et pensis: sovint un camí més o menys solitari cap al no-res.

Potser sí, Clara, que avui aquest camí són més aviats unes escales mecàniques amb un interruptor difícil de trobar. La qüestió està a trobar-lo i aconseguir que al final les parades hagin estat tan plaents com els passos... I que en la caminada hi hagi companyia. Jo, ja ho saps, et continuaré acompanyant en el teu camí virtual: és tan agradable, costa tan poc! El trobo a faltar quan desapareix. En l’altre, Clara, poca cosa hi puc fer.

I no ens amenacis amb la lectura i l’escriptura no compartida, que jo, de vegades, sóc terrible: no em coneixes prou.

Una abraçada, benvolguda Clara.

pere.


P. S. Ah, a veure si els de l’”Avui” s’atreveixen a reproduir les teves paraules el dimecres, perquè no només són paraules de blog, sinó paraules de vida. I disculpa’m aquesta carta oberta, precipitada i maldestra, sense repassar; en aquest aspecte, ja em coneixes.