Limitat com sóc en
l'autoconeixement, de tant en tant penso o dic jo que sóc així o
aixà, sense que necessàriament estigui convençut de cap certesa.
Parlar dels altres, dels més propers, encara que ho practiqui com
qualsevol, ja em sembla més complicat a l'hora d'encertar. Resumir
una col·lectivitat gran, no només em semblar una gosadia, sinó que
sé de cert que no tinc els coneixements ni els mitjans per tal
empresa. Els catalans això o allò... Què sé jo. Cada vegada que
escolto o llegeixo generalitzacions d'aquest tipus m'esborrono, es a
dir, que darrerament em passo mitja vida esborronat.
Dic tot això -i que ningú es pensi que vull fer trampa- perquè de les recents declaracions de Raimon, el que em desconcerta és únicament la seua seguretat a l'hora de fer-se ressò dels valencians. Tota la resta és més o menys coneguda, per bé que tenir les coses molt clares també sigui un ideal que a mi, segurament només a mi, em costa d'aconseguir i ni tan sols sé si és desitjable.
Jo no sóc independentista perquè no m'ho he plantejat mai. Des de València això es veu d'una altra manera, i jo sóc d'allà i sé les repercussions que pot tenir; per tant, no ho tinc clar, tinc una certa perplexitat. Tinc molts dubtes. Per això no participo en aquest moviment, perquè per participar en alguna cosa ho haig de tenir molt clar. Si jo no estic convençut, com m'he de posar a convèncer els altres? Faria trampa...
Raimon: d'unes declaracions a Catalunya Ràdio reproduïdes a diversos mitjans.
