Limitat com sóc en
l'autoconeixement, de tant en tant penso o dic jo que sóc així o
aixà, sense que necessàriament estigui convençut de cap certesa.
Parlar dels altres, dels més propers, encara que ho practiqui com
qualsevol, ja em sembla més complicat a l'hora d'encertar. Resumir
una col·lectivitat gran, no només em semblar una gosadia, sinó que
sé de cert que no tinc els coneixements ni els mitjans per tal
empresa. Els catalans això o allò... Què sé jo. Cada vegada que
escolto o llegeixo generalitzacions d'aquest tipus m'esborrono, es a
dir, que darrerament em passo mitja vida esborronat.
Dic tot això -i que ningú es pensi que vull fer trampa- perquè de les recents declaracions de Raimon, el que em desconcerta és únicament la seua seguretat a l'hora de fer-se ressò dels valencians. Tota la resta és més o menys coneguda, per bé que tenir les coses molt clares també sigui un ideal que a mi, segurament només a mi, em costa d'aconseguir i ni tan sols sé si és desitjable.
Jo no sóc independentista perquè no m'ho he plantejat mai. Des de València això es veu d'una altra manera, i jo sóc d'allà i sé les repercussions que pot tenir; per tant, no ho tinc clar, tinc una certa perplexitat. Tinc molts dubtes. Per això no participo en aquest moviment, perquè per participar en alguna cosa ho haig de tenir molt clar. Si jo no estic convençut, com m'he de posar a convèncer els altres? Faria trampa...
Raimon: d'unes declaracions a Catalunya Ràdio reproduïdes a diversos mitjans.
3 comentaris:
Em fas pensar que segurament no és desitjable tenir les coses molt clares... jo sempre ho havia pensat al revés, però em faig gran i els punts de vista canvien. Em passa però que inevitablement alguna cosa molt clara tinc i no puc fer massa per evitar-ho.
De trampa jo crec que ja en fa, ell i tots, tots ens fem les trampes que necessitem per entendre'ns una mica a nosaltres mateixos. I per intentar que ens entenguin. Ell també. I no sabem com evitar-ho, em sembla. Jo la primera.
Les generalitzacions sempre esborronen, ja tens raó, ja... però ningú intenta evitar-les. Sinó més aviat el contrari.
Doncs jo sóc l'eterna cagadubtes, però hi ha algun tema que tinc claríssim! com que vull la independència perquè estic tipa de ser "súbdit" d'una españa (sí, amb la seva Ñ) que m'ha acabat enganyant.
A mi m'agrada l'altra, l'Espanya que jo vaig conèixer!
Jo, Carme, que fa anys que pensava que era relativista i m'agradava la idea, em vaig adonant que tinc unes quantes conviccions prou ben arrelades. I no sé si això és bo o dolent; suposo que depèn :-)
En el cas de Raimon, la qüestió no és que es facci trampes ell mateix, sinó que ens les fa a nosaltres.
Montse, molt bé, però, sigui com sigui els d'aquí ens continuaran enganyant. Després, evidentment, hi ha tota una altra sèie de raonaments o sentiments.
Publica un comentari a l'entrada