El senyor Luís Atienza, president de Red Eléctrica Española, ens ve a dir que cal modificar les xarxes energètiques. Parla, distant, com en tercera persona, com si fos un expert consultat més que un responsable. Els de l’Ajuntament, l’Hereu al cap, ens diuen que exigiran responsabilitats i diners. I amb paraules i sens fets podríem anar omplint un sac foradat.
Aquest migdia al meu centre d’atenció primària encara no tenien llum i tampoc no s’havien plantejat atendre consultes als bancs de la Diagonal. No els paguen per imaginar ni per protestar. I a mi em sembla que s’avorreixen.
Els venedors del mercat de Gràcia llençaran molts dels seus productes, perquè ni ells ni l’Ajuntament han estat capaços d’imaginar que els transports isotèrmics podien portar els aliments a cambres que en aquest moment deuen funcionar a mig gas en altres mercats.
Ni la Generalitat ni l’Ajuntament han estat capaços d’imaginar les dues possibilitats anteriors. Ni ningú de l’oposició ha estat capaç de fer els suggeriments. Grups electrògens fixos per mercats i ambulatoris a partir del 2008? No cal: en situacions excepcionals campi qui pugui i que pagui, en euros evidentment, qui hagi de pagar.
No sé si des de l’Ajuntament algú s’ha preocupat per saber que tal li va a en R. -vuitanta anys, sol a casa i feliç posseïdor d’un 12è pis des d’on es pot veure tot Barcelona i més-, que avui, com molts altres vells, es quedarà aïllat al seu pis si algú de nosaltres no es decideix a fer una escalada (sembla que algú s’ha decidit).
Semàfors apagats amb municipals dirigint el trànsit i d’altres sense municipals, però en uns i altres la circulació no presenta cap problema. La gent és conscient de l’excepcionalitat de la situació i jo m’atreviria a dir que la circulació és més fluida que mai. Però quin bé de déu de municipals! Un pensava que s'havien extingit en benefici dels cobradors de zones verdes.
No continuo amb interminables exemples. Quan es restableixi la normalitat energètica tot continuarà igual des de les administracions on, després de la cerca dels culpables, sempre introbables, i les acusacions mútues entre els qui tenen el poder i els qui el volen, els plantejaments de plans d’emergència en situacions continuaran absents i les culpes, insisteixo, dels altres.
Aquest migdia al meu centre d’atenció primària encara no tenien llum i tampoc no s’havien plantejat atendre consultes als bancs de la Diagonal. No els paguen per imaginar ni per protestar. I a mi em sembla que s’avorreixen.
Els venedors del mercat de Gràcia llençaran molts dels seus productes, perquè ni ells ni l’Ajuntament han estat capaços d’imaginar que els transports isotèrmics podien portar els aliments a cambres que en aquest moment deuen funcionar a mig gas en altres mercats.
Ni la Generalitat ni l’Ajuntament han estat capaços d’imaginar les dues possibilitats anteriors. Ni ningú de l’oposició ha estat capaç de fer els suggeriments. Grups electrògens fixos per mercats i ambulatoris a partir del 2008? No cal: en situacions excepcionals campi qui pugui i que pagui, en euros evidentment, qui hagi de pagar.
No sé si des de l’Ajuntament algú s’ha preocupat per saber que tal li va a en R. -vuitanta anys, sol a casa i feliç posseïdor d’un 12è pis des d’on es pot veure tot Barcelona i més-, que avui, com molts altres vells, es quedarà aïllat al seu pis si algú de nosaltres no es decideix a fer una escalada (sembla que algú s’ha decidit).
Semàfors apagats amb municipals dirigint el trànsit i d’altres sense municipals, però en uns i altres la circulació no presenta cap problema. La gent és conscient de l’excepcionalitat de la situació i jo m’atreviria a dir que la circulació és més fluida que mai. Però quin bé de déu de municipals! Un pensava que s'havien extingit en benefici dels cobradors de zones verdes.
No continuo amb interminables exemples. Quan es restableixi la normalitat energètica tot continuarà igual des de les administracions on, després de la cerca dels culpables, sempre introbables, i les acusacions mútues entre els qui tenen el poder i els qui el volen, els plantejaments de plans d’emergència en situacions continuaran absents i les culpes, insisteixo, dels altres.
I els ciutadans? Ah, els ciutadans continuarem expressant les nostres vivències personals, continuarem protestant en horari restringit quan arribi el moment, continuarem esperant el moment de les vacances... Què més podem fer els ciutadans si ja tenim prou feina a solucionar els nostres problemes personals, a organitzar la nostra vida de cada dia? Tenim tantes coses al cap els ciutadans...
