la difícil tria

He llegit que el dia de la Mercè van començar a vendre's els primers números de la Grossa de Cap d'Any, la loteria de la Generalitat que competirà amb l'Estatal d'aquestes dates. El premi és el mateix que el de la loteria de Nadal, és a dir, 20.000 € per euro.

No sé sí s'ha fet alguna enquesta de previsions de venda, però m'imagino que la gent que compra loteria habitualment també ho farà en aquest cas i els compradors esporàdics de les loteries nadalenques incrementaran el seu pressupost de despeses. Evidentment la loteria de la Generalitat no es podrà adquirir a la Bruixa d'Or o a can Valdés, sinó a 20.000 establiments de tot tipus que segurament deuen haver pagat algun cànon per poder-la vendre, cosa que suposarà un ingrés extra per al govern gens menyspreable.

M'agradaria saber si en això de les loteries existeixen els patriotes, els qui juguen únicament amb els números de l'Estat o només amb els de la Generalitat. Possiblement el patriotisme el reserven per a altres ocasions, que ja se sap que els diners no tenen pàtria i encara menys en el cas de l'euro. També tinc curiositat per conèixer que passarà amb les participacions que durant aquestes dates parents i amics repartien arreu de l'Estat; m'imagino alguns constitucionalistes radicals de Tordesillas estripant el número de la Grossa de Cap d'Any rebut de part dels parents de Vic, al mateix temps que els parents vigatans, sobiranistes convençuts, fan miques la participació del Niño acabada d'arribar. Ja se'n sentirà parlar.

Diuen que un dels números més sol·licitats és el 1714. Perdedors! Jo més aviat m'inclinaria pel 1213, any en què Jaume I, heretà el comtat de Barcelona i el regne d'Aragó, encara que no exercís fins uns anys més tard; una altra data interessant és la de la presentació l'any 1760 del Memorial de Greuges o la presentació l'any 1885 del Memorial més recent. Com que totes aquestes dates contenen relacions amb els reis, potser no són les més adequades, aleshores la proposta podria ser 1931, 41931 o 141931. Ara bé, si surt el 2014, serà un senyal tan clar que res ni ningú es podrà oposar a la llibertat definitiva del poble català. Si toca el 2016, no passa res, ens podrem esperar. Ara, si el número premiat és el 2099, em sembla que no tindrem prou paciència.

Vagi com vagi, m'atreveixo a augurar que després de Reis de 2014, la majoria de catalans seran una mica més pobrets que en les mateixes dates de l'any anterior, i si no, el temps ho dirà.

tres o quatre consideracions addicionals

El senyor Luís Atienza, president de Red Eléctrica Española, ens ve a dir que cal modificar les xarxes energètiques. Parla, distant, com en tercera persona, com si fos un expert consultat més que un responsable. Els de l’Ajuntament, l’Hereu al cap, ens diuen que exigiran responsabilitats i diners. I amb paraules i sens fets podríem anar omplint un sac foradat.

Aquest migdia al meu centre d’atenció primària encara no tenien llum i tampoc no s’havien plantejat atendre consultes als bancs de la Diagonal. No els paguen per imaginar ni per protestar. I a mi em sembla que s’avorreixen.

Els venedors del mercat de Gràcia llençaran molts dels seus productes, perquè ni ells ni l’Ajuntament han estat capaços d’imaginar que els transports isotèrmics podien portar els aliments a cambres que en aquest moment deuen funcionar a mig gas en altres mercats.

Ni la Generalitat ni l’Ajuntament han estat capaços d’imaginar les dues possibilitats anteriors. Ni ningú de l’oposició ha estat capaç de fer els suggeriments. Grups electrògens fixos per mercats i ambulatoris a partir del 2008? No cal: en situacions excepcionals campi qui pugui i que pagui, en euros evidentment, qui hagi de pagar.

No sé si des de l’Ajuntament algú s’ha preocupat per saber que tal li va a en R. -vuitanta anys, sol a casa i feliç posseïdor d’un 12è pis des d’on es pot veure tot Barcelona i més-, que avui, com molts altres vells, es quedarà aïllat al seu pis si algú de nosaltres no es decideix a fer una escalada (sembla que algú s’ha decidit).

Semàfors apagats amb municipals dirigint el trànsit i d’altres sense municipals, però en uns i altres la circulació no presenta cap problema. La gent és conscient de l’excepcionalitat de la situació i jo m’atreviria a dir que la circulació és més fluida que mai. Però quin bé de déu de municipals! Un pensava que s'havien extingit en benefici dels cobradors de zones verdes.

No continuo amb interminables exemples. Quan es restableixi la normalitat energètica tot continuarà igual des de les administracions on, després de la cerca dels culpables, sempre introbables, i les acusacions mútues entre els qui tenen el poder i els qui el volen, els plantejaments de plans d’emergència en situacions continuaran absents i les culpes, insisteixo, dels altres.

I els ciutadans? Ah, els ciutadans continuarem expressant les nostres vivències personals, continuarem protestant en horari restringit quan arribi el moment, continuarem esperant el moment de les vacances... Què més podem fer els ciutadans si ja tenim prou feina a solucionar els nostres problemes personals, a organitzar la nostra vida de cada dia? Tenim tantes coses al cap els ciutadans...