Aquesta nit, en obrir el correu, m'he trobat uns quants missatges reiteratius de Facebook -Facebook és un misteri que no intentaré entendre- en què se'm diu que una foto meua ha estat etiquetada i que agrada a no sé quanta gent. La imatge, si no m'erro, correspon a un personatge, Pere Palau, un polític eivissenc del PP, que duu el mateix nom que jo tenia en la meua anterior personalitat al bloc. No etiqueto la foto però la copio perquè em fa gràcia -i m'espanta- veure com realitat i ficció es confabulen, es distorsionen i es confonen en aquest món virtual que pot arribar a sobrepassar-nos de tal manera que si no vas llest corres el perill de la suplantació i de la bogeria. En el meu cas, recordo -encara hi ha qui em va felicitar per sant Pere- que vaig anihilar el meu pere (en minúscula) fa uns quants mesos.
Aprofito l'avinentesa per manifestar que avui, amb la ressaca i l'eufòria de la roja, era un dia idoni per aconseguir la independència -o el concert econòmic, o el que sigui. en el cas dels més prudents- ; estic segur que qualsevol actuació o desig hagués arribat a bon port però, una vegada més, ens ha faltat el do de l'oportunitat. Un altre dia, potser.
