La lletuga solia cloure els sopars dels nostres avis: digues-me, per què comencen ara amb aquest plat els nostres àpats?
M. V. Marcial: Epigrames
Rep aquestes llenties del Nil, present de Pelusi: són més barates que la sèmola d’ordi, però més cares que les faves.
M. V. Marcial: Epigrames
Tinc dos posts per continuar (?), però he pensat que aquest cap de setmana, ja a les portes de la tardor i amb el dilluns festiu a Barcelona, acabada d’inaugurar La Fira del Llibre d’Ocasió... -em sembla que m'equivoco de web- (parada monogràfica a la Gran Via-Passeig de Gràcia sobre llibres de cuina o cuiners, no se sap ben bé), potser hi haurà, malgrat tot, qui no tingui ganes d’anar de restaurant i vulgui fer com a mínim un àpat a casa. Res de l’altre món, una cosa senzilla, amb pocs hidrats de carboni i de greixos i un excés de proteïnes. Bé no us enganyaré, la veritat és que a mi m’agradem els llegums, que el bacallà, fet de la manera que sigui, és un dels meus aliments preferits i que sóc d’amanida diària (com a mínim), així que, si em permeteu, comparteixo amb vosaltres el plat.
Ingredients per a les persones que calgui:
Bacallà esqueixat remullat. El bacallà que es remullà ja esqueixat no s’ha de tenir gaires hores en aigua, perquè perd consistència i, en conseqüència, credibilitat. Jo el posaria tres o quatre hores abans de servir-lo i canviaria l’aigua tres o quatre vegades, segons el gust. En tot cas, el tasteu i actueu en conseqüència.
Llenties. Preferiblement llenties petites, que ara no recordo com es diuen. Sí, sí, poden ser de pot, no et compliquis la vida.
Escarola. Dic escarola perquè és un dels meus verds-blancs preferits, però pot ser qualsevol enciam sempre que es talli petit. En el cas de la Isnel, pot prescindir-ne, passar-la al plat del company de taula, o substituir-la –no faré suggeriments- per qualsevol altre ingredient.
Olives negres (de l’Aragó preferentment)
Tomata madura, o no tant, tallada a trossets.
Pebrot vermell a trossets ben petits.
Pebrot verd. Optatiu
Ceba. També ben fina . Ingredient també optatiu, però aconsellable.
Sal (compte amb la salabror del bacallà), oli i vinagre. Sí es vol, es pot substituir la vinagreta bàsica per qualsevol altra salsa. La del xató va molt bé, però mai allioli, salsa rosa o qualsevol altra modalitat que ja es vegi que no funcionarà.
En el meu cas, vaig afegir seitó en vinagre adobat per mi mateix i el caprici d’una oliva verda. Vosaltres sou ben lliures de refer-ho tot al vostre gust.
Preparació:
Ja veieu que no necessiteu gaires instruccions. Tomata, olives, pebrot, ceba i el que se us acudeixi, barrejats amb el bacallà. En la foto de més avall, la corona central es va fer amb un colador d’aquells de reixeta fina. S’afegeix la segona corona, la de llenties. Per la part més exterior, la cosa verda, o gairebé. Per últim, amaniu el conjunt (en la imatge encara falta aquesta part final).
No feu cas del plat escantellat. De fet, li dóna més autenticitat al conjunt d’una certa ruralitat, i a la casa ja no quedava cap altre plat més fotogènic.
Que vagi de gust!
M. V. Marcial: Epigrames
Rep aquestes llenties del Nil, present de Pelusi: són més barates que la sèmola d’ordi, però més cares que les faves.
M. V. Marcial: Epigrames
Tinc dos posts per continuar (?), però he pensat que aquest cap de setmana, ja a les portes de la tardor i amb el dilluns festiu a Barcelona, acabada d’inaugurar La Fira del Llibre d’Ocasió... -em sembla que m'equivoco de web- (parada monogràfica a la Gran Via-Passeig de Gràcia sobre llibres de cuina o cuiners, no se sap ben bé), potser hi haurà, malgrat tot, qui no tingui ganes d’anar de restaurant i vulgui fer com a mínim un àpat a casa. Res de l’altre món, una cosa senzilla, amb pocs hidrats de carboni i de greixos i un excés de proteïnes. Bé no us enganyaré, la veritat és que a mi m’agradem els llegums, que el bacallà, fet de la manera que sigui, és un dels meus aliments preferits i que sóc d’amanida diària (com a mínim), així que, si em permeteu, comparteixo amb vosaltres el plat.
Ingredients per a les persones que calgui:
Bacallà esqueixat remullat. El bacallà que es remullà ja esqueixat no s’ha de tenir gaires hores en aigua, perquè perd consistència i, en conseqüència, credibilitat. Jo el posaria tres o quatre hores abans de servir-lo i canviaria l’aigua tres o quatre vegades, segons el gust. En tot cas, el tasteu i actueu en conseqüència.
Llenties. Preferiblement llenties petites, que ara no recordo com es diuen. Sí, sí, poden ser de pot, no et compliquis la vida.
Escarola. Dic escarola perquè és un dels meus verds-blancs preferits, però pot ser qualsevol enciam sempre que es talli petit. En el cas de la Isnel, pot prescindir-ne, passar-la al plat del company de taula, o substituir-la –no faré suggeriments- per qualsevol altre ingredient.
Olives negres (de l’Aragó preferentment)
Tomata madura, o no tant, tallada a trossets.
Pebrot vermell a trossets ben petits.
Pebrot verd. Optatiu
Ceba. També ben fina . Ingredient també optatiu, però aconsellable.
Sal (compte amb la salabror del bacallà), oli i vinagre. Sí es vol, es pot substituir la vinagreta bàsica per qualsevol altra salsa. La del xató va molt bé, però mai allioli, salsa rosa o qualsevol altra modalitat que ja es vegi que no funcionarà.
En el meu cas, vaig afegir seitó en vinagre adobat per mi mateix i el caprici d’una oliva verda. Vosaltres sou ben lliures de refer-ho tot al vostre gust.
Preparació:
Ja veieu que no necessiteu gaires instruccions. Tomata, olives, pebrot, ceba i el que se us acudeixi, barrejats amb el bacallà. En la foto de més avall, la corona central es va fer amb un colador d’aquells de reixeta fina. S’afegeix la segona corona, la de llenties. Per la part més exterior, la cosa verda, o gairebé. Per últim, amaniu el conjunt (en la imatge encara falta aquesta part final).
No feu cas del plat escantellat. De fet, li dóna més autenticitat al conjunt d’una certa ruralitat, i a la casa ja no quedava cap altre plat més fotogènic.
Que vagi de gust!
P. S. No se m’ha acudit cap nom especialment atractiu per denominar el plat. S’accepten suggeriments.
