22.9.07

amanida sense nom

La lletuga solia cloure els sopars dels nostres avis: digues-me, per què comencen ara amb aquest plat els nostres àpats?
M. V. Marcial: Epigrames

Rep aquestes llenties del Nil, present de Pelusi: són més barates que la sèmola d’ordi, però més cares que les faves.
M. V. Marcial: Epigrames


Tinc dos posts per continuar (?), però he pensat que aquest cap de setmana, ja a les portes de la tardor i amb el dilluns festiu a Barcelona, acabada d’inaugurar La Fira del Llibre d’Ocasió... -em sembla que m'equivoco de web- (parada monogràfica a la Gran Via-Passeig de Gràcia sobre llibres de cuina o cuiners, no se sap ben bé), potser hi haurà, malgrat tot, qui no tingui ganes d’anar de restaurant i vulgui fer com a mínim un àpat a casa. Res de l’altre món, una cosa senzilla, amb pocs hidrats de carboni i de greixos i un excés de proteïnes. Bé no us enganyaré, la veritat és que a mi m’agradem els llegums, que el bacallà, fet de la manera que sigui, és un dels meus aliments preferits i que sóc d’amanida diària (com a mínim), així que, si em permeteu, comparteixo amb vosaltres el plat.

Ingredients per a les persones que calgui:
Bacallà esqueixat remullat. El bacallà que es remullà ja esqueixat no s’ha de tenir gaires hores en aigua, perquè perd consistència i, en conseqüència, credibilitat. Jo el posaria tres o quatre hores abans de servir-lo i canviaria l’aigua tres o quatre vegades, segons el gust. En tot cas, el tasteu i actueu en conseqüència.
Llenties. Preferiblement llenties petites, que ara no recordo com es diuen. Sí, sí, poden ser de pot, no et compliquis la vida.
Escarola. Dic escarola perquè és un dels meus verds-blancs preferits, però pot ser qualsevol enciam sempre que es talli petit. En el cas de la Isnel, pot prescindir-ne, passar-la al plat del company de taula, o substituir-la –no faré suggeriments- per qualsevol altre ingredient.
Olives negres (de l’Aragó preferentment)
Tomata madura, o no tant, tallada a trossets.
Pebrot vermell a trossets ben petits.
Pebrot verd. Optatiu
Ceba. També ben fina . Ingredient també optatiu, però aconsellable.
Sal (compte amb la salabror del bacallà), oli i vinagre. Sí es vol, es pot substituir la vinagreta bàsica per qualsevol altra salsa. La del xató va molt bé, però mai allioli, salsa rosa o qualsevol altra modalitat que ja es vegi que no funcionarà.
En el meu cas, vaig afegir seitó en vinagre adobat per mi mateix i el caprici d’una oliva verda. Vosaltres sou ben lliures de refer-ho tot al vostre gust.

Preparació:
Ja veieu que no necessiteu gaires instruccions. Tomata, olives, pebrot, ceba i el que se us acudeixi, barrejats amb el bacallà. En la foto de més avall, la corona central es va fer amb un colador d’aquells de reixeta fina. S’afegeix la segona corona, la de llenties. Per la part més exterior, la cosa verda, o gairebé. Per últim, amaniu el conjunt (en la imatge encara falta aquesta part final).

No feu cas del plat escantellat. De fet, li dóna més autenticitat al conjunt d’una certa ruralitat, i a la casa ja no quedava cap altre plat més fotogènic.

Que vagi de gust!



P. S. No se m’ha acudit cap nom especialment atractiu per denominar el plat. S’accepten suggeriments.

11 comentaris:

Júlia ha dit...

Em sabria greu menjar-me això tan bonic i ben posat...
Un nom senzill:
'Amanida de llenties nanes amb bacallà norueg, escarola de l'hort, olives de Batea, pebrot de mercat i altres ingredients, segons gustos, servida en plat de ceràmica catalana i amanida amb vinagreta saragatoniana, al gust blogaire.

Xurri ha dit...

Només afegiria "sobre davantal rebatejat en estovalla".

Fa molt bona pinta.

De tot el procés, prenc nota del truki del colador - simple i eficient. No se m'havia acudit mai.

Bon profit.

isnel ha dit...

Amb la pinta que fa, potser m'atreviria a menjar l'escarola i tot, ja veus ;)
Nom del plat? Molt senzill: amanida saragatona amb bacallà i llenties (el verd és opcional, no?)
:)

zel ha dit...

Mmmmhhhh, que reboníssim!!!!
"Timbal de bacallà i crudités, en un llit de llenties i corona de l'hort, amanit al gust de vostè" Au.
Et recomano que tornis al clàssic empedrat si no tens massa temps, mongetes per llenties i barreja barroera.
Per llepar-se els llambrots.

Arare ha dit...

Em quedo amb "Amanida saragatona". Bon profit i moltes gràcies (ja me l'he "guardat")

petonets des de Palamós!

jaka ha dit...

Llépol !!!

=;)

el pensador ha dit...

Em trobava recargolant un nom al més pur estil de la "cuisine française", quan he arribat al comentari de la zel. Com que no sóc capaç de millorar-lo, l'enveja em fa apostar per "l'amanida saragatona". Si és que davant de la simplicitat...

pere ha dit...

Va, Júlia, menja. Però abans de pronunciar el nom proposat, que sinó ja se l'haurà menjat un altre.

Sí, dona, encara més llarg...Que costarà més de dir que de preparar.
... I passa bé.
Per ser honestos, cal dir que la qüestió del colador és idea de la Joana.
Gràcies, i ja ho saps, quan vulguis.

Bé, isnel, aquest nom ja em sembla més raonable. Has vist aquestes noies?
Tampoc és qüestió de fer esforços. Dos suggeriments: substituir l'escarola per unes gambetes de Palamós -encarim una mica el plat- o bé -si volem fer un disbarat hipercalòric- per una mica de cansalada fregida tallada ben fina.

Ja m'adono els restaurants que freqüentes, Com a mínim el Motel de Figueres.
I tant que faig empedrats, i també poso fesols a la xatonada. Ai, que em torna a venir gana, que aquesta nit m'he hagut de conformar amb uns musclos, unes gambes i unes sepietes.

Això, Arare, anem al gra.
Petons de retorn, i a veure quan compartim plat.

Llépol, llépol... Ja ho veus, jaka, menjar de règim: verduretes i peix.

Sí és el que tu dius, pensador: és un plat senzill. Vistes les propostes, encara optaré per escurçar-lo més i donar-li un cert misteri: amanida S., i entre parèntesi, tota la resta. Ara només cal trobar la beguda, encara que ja pot imaginar que en el meu cas segurament serà cervesa.

Hanna B ha dit...

apa que bonica!!! prenc nota, és un plat d'allò més complert i saníssim!!

pere ha dit...

Ja en faràs saber si t'ha agradat, HannaB.

Sani Girona Roig ha dit...

Jo hi veig un pit i un mugró ... i posats sobre un lit ...
Ho sento, però val a dir que la vena eròtica no sempre és controlable.

Títol: Amanida Saragatona
Descriptiu: Pit verge de bacallà esqueixat amb tomàquet i amb mugró d'oliva sobre llit de llenties i llençol d'enciam".

Enhorabona!