Mentre la Iruna -o potser la Núria- escoltava -o volia escoltar- Jordi Sabatés, jo convertia l'únic vinil seu que tinc en mp3 a través d'un enginy de qualitat horrible i de procedència italiana que em permet recuperar també cassets i Cds.
Aquest mes he estat actualitzant i transformant una part de la meua música catalana dels 70, una dècada prodigiosa, espectacular, inici de molts camins posteriors, encara que tothom deu tenir una dècada excepcional que no coincideix amb la meua. No tinc gaires discos dels 70 -de fet, no en tinc gaires de cap temps- perquè tenia pocs diners per invertir en qualsevol cosa i em resultava més fàcil anar als concerts o escoltar el material d'amics i coneguts. També és veritat que els llibres sempre van ser la meva preferència quan em sobrava, o no, algun diner. Ara que podria permetre'm el petit luxe de recopilar la música que vaig escoltar i viure, resulta que la tasca és pràcticament impossible per múltiples raons, entre altres la descatalogació o el fet que alguns vinils antics tenen preus prohibitius. No obstant, he començat el viatge i, en la mesura que pugui o em sembli, el compartiré aquí.
Vaig començar fa uns dies amb Ia & Batiste i avui continuo amb Sabatés (s'accepten peticions), amb un fragment d'un dels seus discos més coneguts, Tot l'enyor de demà (títol impagable), editat el 1976. Tinc la impressió que malgrat la qualitat dels seus treballs i la seua continuïtat en el temps, Jordi Sabatés és un músic minoritari, tot i que bona part de la seva obra ha estat recuperada el 2008. En fi, les coses són el que són i jo no puc fer res per canviar-les, i encara menys amb el so polsós -mea culpa- del meu vinil:
Continuaré
GIRAFES ENAMORADES EN UN MÓN EXAGERAT
Fa 1 hora
