12.10.11

avui, l'enyor de demà

Mentre la Iruna -o potser la Núria- escoltava -o volia escoltar- Jordi Sabatés, jo convertia l'únic vinil seu que tinc en mp3 a través d'un enginy de qualitat horrible i de procedència italiana que em permet recuperar també cassets i Cds.

Aquest mes he estat actualitzant i transformant una part de la meua música catalana dels 70, una dècada prodigiosa, espectacular, inici de molts camins posteriors, encara que tothom deu tenir una dècada excepcional que no coincideix amb la meua. No tinc gaires discos dels 70 -de fet, no en tinc gaires de cap temps- perquè tenia pocs diners per invertir en qualsevol cosa i em resultava més fàcil anar als concerts o escoltar el material d'amics i coneguts. També és veritat que els llibres sempre van ser la meva preferència quan em sobrava, o no, algun diner. Ara que podria permetre'm el petit luxe de recopilar la música que vaig escoltar i viure, resulta que la tasca és pràcticament impossible per múltiples raons, entre altres la descatalogació o el fet que alguns vinils antics tenen preus prohibitius. No obstant, he començat el viatge i, en la mesura que pugui o em sembli, el compartiré aquí.

Vaig començar fa uns dies amb Ia & Batiste i avui continuo amb Sabatés (s'accepten peticions), amb un fragment d'un dels seus discos més coneguts, Tot l'enyor de demà (títol impagable), editat el 1976. Tinc la impressió que malgrat la qualitat dels seus treballs i la seua continuïtat en el temps, Jordi Sabatés és un músic minoritari, tot i que bona part de la seva obra ha estat recuperada el 2008. En fi, les coses són el que són i jo no puc fer res per canviar-les, i encara menys amb el so polsós -mea culpa- del meu vinil:



Continuaré

8 comentaris:

Allau ha dit...

Ai, Pere, m'has tocat el voraviu, adoro aquest disc (amb el Tete i el Toti). El tinc en vinil i CD, espero que també existeixi en MP3. El meu enyor és clàssic i s'adreça a l'ahir.

Júlia ha dit...

Pots explicar una mica com es troba aquest enginy reconvertidor? Estic molt poc al dia en aquest tema.

Francesc Puigcarbó ha dit...

vaig conèixer Sabatès fa anys (pel 75 76) actuava a Sant Feliu de Codines als Saulons d'en Deu. Em va semblar bastant esquerp, distant i maniàtic, obssessionat amb els seus dits de pianista. Per allíhi ha passar gairebé tot el món musical de l'època
i així com d'altres en tinc un bon record d'aquest no tant. Ara com a músic que de fet és el que importa, es molt bó, i amb en Toti SOLER han fet algunes gravacions memorables.

iruna ha dit...

vaig trobar jordi sabatés fa pocs anys en dos cassets de duets amb el santi arisa que segurament vaig agafar de ma mare... i em va agradar moltíssim. de tant en tant, torno a buscar-lo expressament i m'encanta la companyia que em dóna aquella seua música.

gràcies per compartir este "enyor de demà" que no coneixia. esta expressió recordo haver-la sentida quan vaig marxar a estudiar fora de casa i, a partir de detalls quotidians com la manera com mon pare remenava el cafè amb llet a l'esmorzar o altres, pressentia l'enyorança que tindria.

bona nit, company :)

pere ha dit...

I si no existeix en mp3, només cal que m'ho diguis i te'l passo, Allau, encara que el vinil d'origen estigui molt "toquetejat".
Ai... a partir de certa edat, tots els enyors són clàssics :-)
Tete, no sé si aviat, però Toti, proximement en la teva pantalla.

Tinc un mig post ja fet per explicar-ho, Júlia, però avui has estat precisament tu qui m'ha fet canviar l'orientació de les meves properes paraules.

Ja passa, Francesc, que a vegades entre la persona i el seu art hi ha una distància important. Jo, crec, que no l'he arribat a veure mai en directe, però una bona part de la música seua que conec em sembla excel·lent.


Em va fer gràcia, iruna, veure com compartíem sese dir-nos-ho, música en el mateix moment, o gairebé.
Aquests dies l'he tornat a sentir unes quantes vegades i em resulta una molt bona companyia.
Que bonica aquesta enyorança teua presentida que devia estar barrejada amb il·lusió, incertesa, desitjos i potser renúncies.

bona nit, amiga :-)

pere ha dit...

i m'ho deixava, iruna: no sé si escoltant el tema caldria llegir el poema de Salvat-Papasseit...

iruna ha dit...

ufff... quin enyor de demà...! anava a dir "tan diferent", però potser no ho és tant. si demà fos jo qui no m'aixequés, m'agrada la idea de pensar que podria igualment enyorar aquell soroll de la cullereta. si fos ell... ara em fas pensar que potser este enyor de demà que jo et descrivia era més aviat un enyor de demà-avui que sovint necessitem sentir, com un preludi en una sala d'espera, pel que pugue venir.

http://papasseit.wikispaces.com/Tot+lenyor+de+dema

Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
-Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.
I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.
I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.
I les dones del barri
matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.
I després l'adroguer,
que treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.
I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirá a l'escola.
I els cavalls assenyats
i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes.
I el vi que de tants dies no he begut.
I el pa,
posat a taula.
I l'escudella rossa,
fumejant.
I vosaltres
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.
Tot això bé m'espera
si m'aixeco
demà.
Si no em puc aixecar
mai més,
heus aquí el que m'espera:
-Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

pere ha dit...

Vaig pensar precisament en aquest enyor del demà-avui pel que pugui venir, iruna. I en pensar en Papaseit, vaig pensar que potser el teu pare en algun moment havia pensat com ell