El dia de la Mercè vaig sortir al tard
amb la intenció d'anar a veure l'Orquestra i el Cor del Liceu a
l'avinguda de la Catedral, però em em vaig quedar a la plaça de
Sant Jaume i vaig arribar a la catedral poc abans de la interpretació
de l'excel·lent “Va pensiero” que la distància i el vent suau
s'emportava una mica en direcció oest.
Mentre mirava i escoltava els grups
d'Estònia, Itàlia, Romania, Mèxic, Croàcia... , que actuaven
entre l'Ajuntament i la Generalitat, vaig pensar que aquest era el
món que m'interessava: alegre, potser una mica obsolet, divers, més
de gent que de banderes, i si calia banderes, que les portessin la
gent i no els governs, i que uns portessin les banderes dels altres
quan convingués... Un món de les persones i els pobles plenament
identificables en què les singularitats no necessitessin
fronteres... La música i la gent que la balla a vegades em produeix pensaments perversos.
