Visions & Cants de Catalunya

Què puc dir que no sàpiga tothom?

Interpretar? Ja es veurà.

Em sabrà greu que demà (avui) mitjans i particulars diguin si érem pocs o molts. Érem els que volíem ser-hi i érem més que mai: una corrua interminable que no se sap d’on sortia.

Em sap greu l’escridassada a Montilla, no calia; i també em sap greu que hagi fotut el camp, no ho havia d’haver fet.

M’agrada haver vist tan poques referències a partits i institucions.

M’ha agradat que la capçalera no fos capçalera. Jo, que finalment m’he situat davant de l’antic Ritz, l’he vist passar –el que quedava- dues (tres?) hores després de començar la festa.

Em sap greu que algú em digui –si mira el vídeo- que la meva nova musa mediàtica tampoc no li agrada. Jo sempre he tingut debilitat per ella. Quant a l’Emili Vendrell...

Em sap greu que malgrat que sé que som una nació pensi que el camí és llarg.

En fi, que ja és tard i estalviaré la croniqueta, que avui seria interminable, del dia.

Cansat, però content, demà sí que marxo definitivament una mica més al sud. Ens veurem aviat.