Fa temps, un company que em llegeix amb
assiduïtat em va dir que tots fem servir algunes paraules amb més
freqüència que d'altres. Ell havia detectat que en el blog, és a
dir, en la llengua escrita, jo utilitzo molt el mot -el poso en
plural perquè és com sol aparèixer- diversos o diverses. És
veritat, en sóc conscient, surt molt més que diferents, per
exemple, que és una opció equivalent més habitual; i per suposat,
ni comparació amb les vegades que surt distint o, posats a dir,
politípic o altres solucions que exigeixen un determinat context.
Més enllà de l'estudi estadístic, la qüestió és per què faig
servir divers o altres sinònims possibles. No ho sé. Un estudiós
dels detalls i de la psicologia potser m'ho podria explicar.
D'una forma més conscient, sé que
també escric manta -és un arcaisme aquest demostratiu?- vegades el
mot efímer. De fet, el mateix nom del blog ja indica curta durada,
de manera que segurament efímer respon a una visió personal de la
vida aplicada a... tantes coses. Gairebé tot, malgrat la durada
aparent és, si no fugaç, com a mínim passatger, transitori,
temporal. Hi ha alguna cosa immutable, estable, permanent?
Em deixo portar per la temporalitat i
penso en dos animals tan aparentment oposats que em fascinen: les
papallones i les tortugues. Les primeres són bellíssimes, efímeres,
fràgils, de moviments ràpids i difícils de predir; les segones són
... a mi m'agraden les seus formes, la seua longevitat, la seua
duresa, la seua parsimònia. Ah, els humans, que a vegades podem
participar de les dues naturaleses...
I ara és quan em deixo portar per la
sinonímia babèlica i barrejo una hibridació impossible que ens
indica que res no és igual i tot és divers: papallona, tortuga,
paloma, تیتلی,
کچھی,,
voliaina, titli, skilpad, turtle, kaplumbaga, kelebek, Butterfly,
πεταλούδα, leptir,
蝴蝶,
sköldpadda, qoolleyda,
mariposa, tartaruga, χελώνα,
żółw, motyl, бабочка,
tortue, rùa, カメ,
etc.
