No us podeu imaginar com em trasbalsa el trasbals de materials, a mi, que sóc un immobilista (i acumulador) objectual domèstic. El que em neguiteja més, a part del desordre general i un cert canvi obligat d’hàbits, és buidar els prestatges dels llibres, canviar-los de lloc; primer, perquè és una feina pesada, i, segon, perquè amb les presses em queden desordenats per diverses habitacions ja pintades. Encara puc donar gràcies que no se’ns va acudir més que fer una llibreria d’obra i les dues de fusta, tancades amb vidres i enganxades a les respectives parets, no cal tocar-les. El pintor en cap m’ha proposat de pintar les lleixes d’un color “potent” i m’ha assenyalat el llom del recull dels “Patufets” de 1938 comprat a can Batlle. No ho sé, la Joana diu que no s’adirà amb el verd billar del sofà.
Sembla que els treballs duraran fins al dimecres que ve, tot i que el cap de setmana ja podré recol·locar els llibres, si me’n veig amb cor. En fi, que aquests dies no em feu gaire cas si veieu que desvario més del compte o deixo anar algun plor a causa del desconcert físic i mental amb l´únic consol de la possibilitat de redescobrir, encara que sigui externament, llibres fa temps oblidats. Si al menys el Barça s’hagués classificat...
