14.1.10

olor de colors i de buidor

Ens pinten el pis, i espero que a ningú se li acudeixi preguntar per què pintem el pis el mes de gener: quedeu avisats!

No us podeu imaginar com em trasbalsa el trasbals de materials, a mi, que sóc un immobilista (i acumulador) objectual domèstic. El que em neguiteja més, a part del desordre general i un cert canvi obligat d’hàbits, és buidar els prestatges dels llibres, canviar-los de lloc; primer, perquè és una feina pesada, i, segon, perquè amb les presses em queden desordenats per diverses habitacions ja pintades. Encara puc donar gràcies que no se’ns va acudir més que fer una llibreria d’obra i les dues de fusta, tancades amb vidres i enganxades a les respectives parets, no cal tocar-les. El pintor en cap m’ha proposat de pintar les lleixes d’un color “potent” i m’ha assenyalat el llom del recull dels “Patufets” de 1938 comprat a can Batlle. No ho sé, la Joana diu que no s’adirà amb el verd billar del sofà.

Sembla que els treballs duraran fins al dimecres que ve, tot i que el cap de setmana ja podré recol·locar els llibres, si me’n veig amb cor. En fi, que aquests dies no em feu gaire cas si veieu que desvario més del compte o deixo anar algun plor a causa del desconcert físic i mental amb l´únic consol de la possibilitat de redescobrir, encara que sigui externament, llibres fa temps oblidats. Si al menys el Barça s’hagués classificat...




9 comentaris:

mar ha dit...

Ai, Pere, t'entenc perfectament amb això que dius de posar-se a plorar en qualsevol moment... jo també ho faria...
ja saps que jo també sóc acumuladora i que tinc la casa "acumulada" per tot arreu, però fa poc vam pintar la sala de baix (on fem les trobades... l'última no vas venir i no sé si ho vas veure) i va quedar molt maca, vull dir-te que de debò que quan ha passat la tormenta queda un dia asolellat preciós.
Et quedarà una estància molt maca i acollidora i a més a més hi hauràs posat una mica d'ordre (forçat, esclar) i hi estaràs molt a gust... ja ho veuràs...
anims!!!
un peto d'aquells solidaris que t'ajudi a passar la setmana prou ràpida...
:)
pd- per cert, comencem a posar data per la calçotada???

kika ha dit...

si ja té data de caducitat rai!
i com et diu la mar, quan tot torni a ser al seu lloc estareu molt contents dels resultat: tot semblarà net i nou ... i fresquet :-)
mentrestant, pots aprofitar per redescobrir les teves coses, i vigila de que no te'n perdi cap!
(l'última vegada que ho vaig fer se'm va perdre un cd que ja no he pogut tornar a trobar i em va saber molt greu)

anna g. ha dit...

però per què pintes...? ai! no! ;)

allò que diu la mar: pensa en el resultat!!!

calçotada? quan? ja començo a salivar... :)

petons!

F.Puigcarbó ha dit...

tantes lleis que fa el Parlament i una prohibint taxativament pintar els pisos i/o cases, encara que fos per setmana Santa no la fan. Aquest Govern no està per la feina.

pere ha dit...

Pintar -la casa, vull dir- em desconcerta, mar. Mai no é si prefereixo fer-ho de cop, com ara, o per etapes, com altres vegades. En fi, espero arribar al final sense gaires taques.
No, no he vist els nous colors de la sala. Esperaré la propera convocatòria.
En fi, un petó entusista però resignat.

Ja ho veurem, kika, si a part de més netedat visual, la remodelació aporta més felicitat.
En tot cas, espero que les possibles pèrdues, si és qeu les detecto, quedin compensades per alguna troballa. Et mantindré informada.

Anna:grrrr!
sí, sí, si no fos per un possible compensació...
Em mantinc, com tu, a l'espera :-)


És més, Francesc, tantes investigacions inútils en lloc de descobrir un canvi automàtic de colorsi textures de parets només prement un botó. Si això és la sociatat de la innovació...

cidoGalvao ha dit...

EL filosofastre diu: Sinestèsia, décor voilà! C'est bien. I en cas de, petons a les duricies.

jaka ha dit...

Aiiiiiiiiii, quin Kaos !!!

;)

Arare ha dit...

Per què pinteu el pis al mes de gener????????????????????

ÔÔ

pere ha dit...

Exacte, pintar, sofrir la pintura és pura sinestèsia. No sempre agradable, però.

Ni t'ho imagines, jaka!

Em nego a dir res que em pugui incriminar, Arare.