llunàtic

Baixem del metro, pugem les escales, i entre l’est i el sud es mostra la lluna del dissabte que busca l’horitzó del diumenge. Ha anat creixent i creixent, vermella, blanca i vermella. M’arriba una veu i li responc.

-Si ha de ser plena,
què val creixent la lluna?
-L’has vista ara,
quan el canvi prepara
pel goig incert d’un dia?

No em preocupa tant sentir veus desconegudes, ni el fet de respondre-les, com que veus i respostes s’estructurin en cinc i set síl·labes. M’ho faria mirar si no fos que tinc la certesa que el metge, amb bon criteri, em prendria per un llunàtic i em derivaria a la medicina privada.

De res em valdria esmentar els antecedents:

I si ens arriba
amb gep de Ponent,
l’amor cantaria
en quart creixent.