En acabar la sessió musical d'ahir,
inculte com sóc, vaig pensar que jo també podria tocar el saxo -una trompeta?- ,
però els Encants ja estaven tancats i, a més, dubtava que els veïns
i la Joana acceptessin de bon grat les meues provatures artístiques,
així que vaig anar al carrer Tallers amb la voluntat de, al menys,
omplir-me el cap del metalls dels altres. En altres temps no m'hagués
costat gaire trobar en alguna cantonada una banda balcànica, però
ara han desaparegut, han emigrat o potser s'han dispersat per la
ciutat empenyent un carro de supermercat.
A discos Castelló em van dir que potser els arribarà el darrer treball la setmana que ve. Al portal de l'Àngel, la noia reconeix la banda, però em diu que fa temps que no tenen res d'aquests gitanos. Li pregunto si és que la seua empresa no vol tenir tractes amb gitanos; no en sap res, ella, dels negocis de l'empresa. No importa, a casa els trobo a You Tube, on gairebé hi ha tot allò que pensàvem que havia desaparegut per sempre més.
Mentre els escolto faig una associació amb el partit de dimarts. Fa molt temps que m'ho passo bé amb el joc del Barça, amb el que alguns han dit que és un ballet i que realment té un ritme que fàcilment admet músiques clàssiques; a vegades fins i tot un inacabable vals vienès que no para de donar voltes sobre si mateix. Davant del Milan, però, potser caldrà accelerar una mica el ritme, potser caldrà ser una mica gitano. Ara que els entrenadors fan veure als jugadors vídeos motivadors, jo els passaria aquest. Després, les coses van com van i els miracles, que continuen existint, són impossibles de programar. Ja es veurà.
I per si no n'hi hagués prou:
