temps!

Aetas volat

Cireró


Aquests dies vaig curt de temps (Déu, curt de temps! Què deu voler dir curt de temps?), de manera que seré breu.

Penso –poc- en el temps de la infantesa no per la seva durada, no amb nostàlgia dels moments, els llocs i la gent, sinó pel seu ritme, pel seu tempo.

I no em consola Sèneca quan diu: “non exiguum temporis habemus, sed multa perdimus”. No és veritat, el temps no s’ha perdut mai, si de cas hem errat la drecera o el meandre.

I no continuo perquè com diu Ovidi: “dum loquor, hora fugit”. Prefereixo buscar el temps en la lectura o potser en els somnis.