10.11.10

temps!

Aetas volat

Cireró


Aquests dies vaig curt de temps (Déu, curt de temps! Què deu voler dir curt de temps?), de manera que seré breu.

Penso –poc- en el temps de la infantesa no per la seva durada, no amb nostàlgia dels moments, els llocs i la gent, sinó pel seu ritme, pel seu tempo.

I no em consola Sèneca quan diu: “non exiguum temporis habemus, sed multa perdimus”. No és veritat, el temps no s’ha perdut mai, si de cas hem errat la drecera o el meandre.

I no continuo perquè com diu Ovidi: “dum loquor, hora fugit”. Prefereixo buscar el temps en la lectura o potser en els somnis.

5 comentaris:

Pais secret ha dit...

A mi em falta temps per llegir-te pausadament aquests darrers dies i em sap greu. Se m´està acumulant la feina i els personatges plans i els rodons em fan tentines pel cap, els vull atrapar i se m´escapen.
Imagina´t si vaig retrassada.

Ferran ha dit...

Em falta temps, no tinc temps, he perdut el temps,dónam una mica de temps,ara no es temps de... en conclusió: no tenim temps.i l' incovenient o avantatge es que no es pot comprar, llavors estic amb Sèneca i tindre que apendre a
escollir bè el meu temps.

Anònim ha dit...

Home, saber perdre el temps també és important, no? Fer el badoc també compta. Buscar la màxima eficiència o rendibilitat a cada hora ha de ser força estressant. I és que els funcionaris poden ser molt zen*. Ommmmm.....

*haig de reconèixer que, després de 7 anys, encara no he agafat el xip del tot. Un pena :)

Café para todos!

Júlia ha dit...

Hi ha qui pensa que el temps no passa, que som nosaltres qui passem.

En tot cas mai ho podrem fer 'tot', ni ganes.

pere ha dit...

Apa, A., que ara ja només et ronda el personetge de sempre pel cap (rodó, és clar), i jo que me n'alegro.
No et sàpiga greu llegir-me o no, tot continua igual, línia més línia menys. Mentre em facis l'ullet de tant en tant...

Jo sempre he pensat, Ferran, que era el temps que em triava a mi, que, inconstant, jugava amb mi: instants eterns i hores com un buf. Deixaré que continuï sent ell el que em porti em vol i, si puc, li faré trampa.

Fer el badoc, perdre el temps! Ni em somnis. Fer el badoc, poder permetre's fer el badoc, és un dels pocs estats que et permet ignorar-lo, si tu vols, dominar-lo.
El camí per arribar a la badoqueria total és llarg i ple de dificultats, de consideracions i de plors i només ens fa perseverar la possibilitat d'aconseguir-la.

Hi ha qui pensa... Jo no l'he vist passar mai el temps, Júlia. Jo vaig i vinc i tinc la sensació que el tempos em mira imperturbable, per molt que el provoqui amb insults com ara: passes volant!
Uf, a certa edat "fer-ho tot" sabem que és una broma de joventut.