de les banderes

Estic bàsicament d’acord amb els aspectes filològics i alguns de sociològics de l’article de Quim Monzó d’avui sobre el terme ‘bandera’ i ‘senyera’, de tal manera que no m’estranyaria que me l’hagués copiat d’algun post que ara no recordo. Una altra cosa és si manen els diccionaris o l’ús i fins a quin punt i en quines circumstàncies.

Em passa sovint que quan em fixo en algun assumpte, el mateix dia hi ha algun fet o alguna notícia que es relaciona amb aquest assumpte. Així, per exemple, en el concurs de la televisió que m’agrada mirar durant les sobretaules solitàries d’entre setmana que posa a prova els coneixements culturals universals i eclèctics dels participants, avui preguntaven quin és el país que té la bandera més antiga d’Europa –o potser era quin estat-. Els concursants no han encertat la resposta i el presentador ha sentenciat que era la bandera danesa i ha donat la data. I la catalana?, he pensat jo. O la catalana és la de la Corona d’Aragó? I l’espanyola?

Un altre dia podem parlar de noms, símbols i realitats, avui es tracta simplement d’una qüestió de dates i conceptes.