Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bandera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bandera. Mostrar tots els missatges

23.7.13

la bandera, altrament dita senyera ( i algunes estelades)


Sovint m'acosto i participo en les iniciatives populars a l'entorn del procés de sobirania, del dret a decidir, etc. Entenc que són mobilitzacions generals que tenen l'objectiu de mostrar, interiorment i exteriorment, una voluntat d'arribar a tenir un estat propi o, en alguns casos, de tenir una llibertat d'actuació que ara es troba molt minvada.

La cosa ja fa temps que va i sembla que continuarà pel mateix camí, és a dir, mostrar aquesta voluntat a què al·ludia abans. Potser sí que el trajecte que ha de fer el poble és aquest, a més de tenir de tant en tant petites batusses dialèctiques segons bufen els vents individuals o col·lectius d'aquí i de fora, però em sorprèn que, passat un temps prudencial, no hi hagi més individus o grups que proposin elements concrets de futur i, sobretot es facin arreu debats sobre el tema.

Arribarà un dia, abans del famós referèndum, en què es parli del model d'estat que es vol o en saber el resultat, començarem a pensar com volem viure? D'acord, ja sé que és una pregunta ingènua, que quan arribi el moment, seran aquests partits obsolets -i algun altre- amb tot un sistema caduc que ara ens governen els qui decidiran per nosaltres. Fa temps que és així i continuarà així. Segurament és com ha de ser. Una vegada aconseguit l'objectiu principal, els nostres representants faran tota la resta.

De tota manera, encara que siguin casos aïllats que no sé si tindran continuïtat, em complau veure com hi ha gent que, més enllà de les iniciatives institucionals i de les grans manifestacions identitàries, fa propostes concretes de futur sobre assumptes fonamentals, per exemple, el de la bandera. Fa uns dies vaig llegir un post sobre el tema que em va semblar absolutament assenyat i que va ser matisat a través de múltiples cometaris, molts dels quals d'una erudició notable i sempre amb un to mesurat de diàleg constructiu. Algú pot pensar que la bandera és un assumpte menor, que importen més altres detalls, però jo, que estic poc informat sobre els treballs concrets que s'estan fent de cara al nou estat que un dia o altre arribarà i que més aviat sóc desconfiat, penso que seria bo que com a mínim el dia de la proclamació del nou estat ens agafi amb la bandera enllestida, que si podem presentar una bandera tenim molta cosa guanyada.

Resumeixo en una imatge conciliadora el post sobre la bandera i les reaccions, encara en procés de debat, però aconsello la seua lectura i la dels comentaris.


18.2.09

de les banderes

Estic bàsicament d’acord amb els aspectes filològics i alguns de sociològics de l’article de Quim Monzó d’avui sobre el terme ‘bandera i senyera, de tal manera que no m’estranyaria que me l’hagués copiat d’algun post que ara no recordo. Una altra cosa és si manen els diccionaris o l’ús i fins a quin punt i en quines circumstàncies.

Em passa sovint que quan em fixo en algun assumpte, el mateix dia hi ha algun fet o alguna notícia que es relaciona amb aquest assumpte. Així, per exemple, en el concurs de la televisió que m’agrada mirar durant les sobretaules solitàries d’entre setmana que posa a prova els coneixements culturals universals i eclèctics dels participants, avui preguntaven quin és el país que té la bandera més antiga d’Europa –o potser era quin estat-. Els concursants no han encertat la resposta i el presentador ha sentenciat que era la bandera danesa i ha donat la data. I la catalana?, he pensat jo. O la catalana és la de la Corona d’Aragó? I l’espanyola?

Un altre dia podem parlar de noms, símbols i realitats, avui es tracta simplement d’una qüestió de dates i conceptes.