Estic bàsicament d’acord amb els aspectes filològics i alguns de sociològics de l’article de Quim Monzó d’avui sobre el terme ‘bandera’ i ‘senyera’, de tal manera que no m’estranyaria que me l’hagués copiat d’algun post que ara no recordo. Una altra cosa és si manen els diccionaris o l’ús i fins a quin punt i en quines circumstàncies.
Em passa sovint que quan em fixo en algun assumpte, el mateix dia hi ha algun fet o alguna notícia que es relaciona amb aquest assumpte. Així, per exemple, en el concurs de la televisió que m’agrada mirar durant les sobretaules solitàries d’entre setmana que posa a prova els coneixements culturals universals i eclèctics dels participants, avui preguntaven quin és el país que té la bandera més antiga d’Europa –o potser era quin estat-. Els concursants no han encertat la resposta i el presentador ha sentenciat que era la bandera danesa i ha donat la data. I la catalana?, he pensat jo. O la catalana és la de la Corona d’Aragó? I l’espanyola?
Un altre dia podem parlar de noms, símbols i realitats, avui es tracta simplement d’una qüestió de dates i conceptes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Prou interessant l'article!
http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20090218/53642676672.html?urlback=http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20090218/53642676672.html
aquest és l'enllaç de l'article d'en Monzó.
Ho és, Ma-Poc... i propici a la polèmica.
Gràcies, Francesc, ara el poso.
Dius: "no m’estranyaria que me l’hagués copiat d’algun post que ara no recordo".
Als anys 80 ¿ja existia aquest bloc? Doncs hauries de saber que, als anys 80, Monzó ja carregava contra l'ús de 'senyera' per comptes de 'bandera', i que aquells articles estan recopilats en llibre. ¿Quan vas començar tu, aquest bloc?
Ai, benvolgut (masculí?) anònim, tens raó, el meu bloc és més modern. Tot i que no descarto que Monzó hagi escoltat o li hagi arribat a través de terceres persones alguna de les al·locucions que sobre el tema del significat i ús dels termes senyera i bandera he anat fent davant d'un públic divers des de l'any 1978 (recordo bé la data)amb resultats més aviat decebedors, com pots comprovar.
Sigui com sigui, és interessant veure com des de personalitats diferents, que no antagòniques, podem arribar a les mateixes conclusions, cosa que com pots comprovar no crea escola.
En fi, que t'agraeixo la precisió històrica i sento que l'al·lusió marginal a l'admirat Monzó sembli haver-te produït una lleugera molèstia
Merda, m'ho deixava: de cap manera voldria que es pensés que tenia intenció de carregar contra els que fan servir senyera. Lluny de la meva intenció carregar contra ningú. En aquest país tothom és prou gran i els petits ja creixeran, o no.
El tema sobrepassa el folklorisme, doncs durant anys s'han fet servir les dues paraules com a sinònims, pràcticament i, encara més, semblaves més catalana si deies 'senyera'. A la cançó del cant de la senyera hi surten tots dos mots. Al capdavall, els significats evolucionen a través de l'ús. Bé, jo no sóc de banderes, ni senyeres, ni escuts, ni símbols, la veritat, però sembla que encara desvetllen passions aquestes coses.
Qui va ser primer, Monzó o Saragatona???? Haurem d'investigar, he, he, he.
L'anònim, no serà el Monzó amagat?
Com sempre, Júlia, en aquesta qüestió podríem recórre a la sbiduria del poble sense carnet de partit, però...
Em sembla que primer va ser Monzó que saragatona, però sempre quedarà la incògnita de saber si va ser primer que en pere.
No m'estranyaria que fos Monzó... aquest signes d'interrogació davant i darrere... Si així fos...
Publica un comentari a l'entrada