Se sol pensar que la frase “qualsevol
temps passat fou millor” és un tòpic propiciat especialment per
la facilitat selectiva de la memòria o per la incapacitat de les
persones, sobretot les més grans, a acceptar els canvis del seu
entorn. És possible que la frase hagi tingut al llarg de la història
més contingut tòpic que real, però penso que per primera vegada és
plenament vàlida.
Se m'acudeixen incomptables raonaments i exemples per demostrar la veracitat de l'antic tòpic, i no em refereixo a l'absurd projecte de llei de seguretat ciutadana, que, si tira endavant, serà derogada pel proper govern, espero, sinó a fets més consistents, sense discussió possible. No m'allargaré, citaré un aspecte que em sembla inqüestionable.
Aquest any recordem el centenari de la mort de Salvador Espriu i el desè aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol (nascut l'any 1929) o de Joan Perucho (nascut l'any 1920), i, no vull ser exhaustiu, molts altres escriptors notables van nàixer la primera dècada del segle XX, o la segona o la tercera o la quarta... A Catalunya i a tot el món. Igualment podria citar científics, compositors, pintors, estadistes... Potser no arribaríem a la unanimitat a l'hora de destacar els mèrits dels personatges o de fer-ne la tria, però tots convindríem que n'hi ha un bon grapat. I ara pregunto, algú em sabria esmentar algun personatge cèlebre, realment important, nascut durant la darrera dècada? Ningú! Absolutament ningú! Potser algú, amb molt bona voluntat o amb arguments discutibles, s'atreviria a presentar algun nom. Res. Escorrialles. La humanitat ha entrat en un procés de degeneració sense precedents. I si no, ja en parlarem d'aquí trenta o quaranta anys.
