21.11.13

corren mals temps


Se sol pensar que la frase “qualsevol temps passat fou millor” és un tòpic propiciat especialment per la facilitat selectiva de la memòria o per la incapacitat de les persones, sobretot les més grans, a acceptar els canvis del seu entorn. És possible que la frase hagi tingut al llarg de la història més contingut tòpic que real, però penso que per primera vegada és plenament vàlida.

Se m'acudeixen incomptables raonaments i exemples per demostrar la veracitat de l'antic tòpic, i no em refereixo a l'absurd projecte de llei de seguretat ciutadana, que, si tira endavant, serà derogada pel proper govern, espero, sinó a fets més consistents, sense discussió possible. No m'allargaré, citaré un aspecte que em sembla inqüestionable.

Aquest any recordem el centenari de la mort de Salvador Espriu i el desè aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol (nascut l'any 1929) o de Joan Perucho (nascut l'any 1920), i, no vull ser exhaustiu, molts altres escriptors notables van nàixer la primera dècada del segle XX, o la segona o la tercera o la quarta... A Catalunya i a tot el món. Igualment podria citar científics, compositors, pintors, estadistes... Potser no arribaríem a la unanimitat a l'hora de destacar els mèrits dels personatges o de fer-ne la tria, però tots convindríem que n'hi ha un bon grapat. I ara pregunto, algú em sabria esmentar algun personatge cèlebre, realment important, nascut durant la darrera dècada? Ningú! Absolutament ningú! Potser algú, amb molt bona voluntat o amb arguments discutibles, s'atreviria a presentar algun nom. Res. Escorrialles. La humanitat ha entrat en un procés de degeneració sense precedents. I si no, ja en parlarem d'aquí trenta o quaranta anys.

6 comentaris:

Júlia ha dit...

Miquel, no ho podem valorar ja que ens manca perspectiva, a més a més aquests que menciones formaven part d'una cultura que aleshores era minoritària i elitista i ara tot s'ha massificat i costa més destriar el gra de la palla o fins i tot que algú tingui la transcendència d'un Espriu encara que tingui un valor literari semblant o potser superior.

No crec que manquin valors, crec que manca una bona difusió per a la gent que escriu o fa coses interessants. De tota manera no crec que sigui possible de moment que un poeta desperti certa unanimitat. I ho dic per Espriu i Martí i Pol, Perucho és un cas apart i tot just el comencem a valorar més avui que fa anys.

Júlia ha dit...

En el temps d'Espriu a un premi literari se'n presentaven sis o set, i encara hi havia raons, hi avui la cosa pot anar entre cinquanta en cent i en castellà fins a cinc-cents i tot.

Per altra banda admeto que en la Humanitat es donen florides culturals puntuals, per motius diversos, com va ser el cas dels sexianta o els setanta, per exemple, que n'hi ha molts.

Tot arribarà i tornarà, com la pluja.

Carme ha dit...

Ja no cal que m'esforci en explicar-me, la Júlia ho fa immillorablement i perfectament, i jo estic ben bé d'acord amb ella. Crec que ens falta perspectiva...

Josep ha dit...

Francesc, jo dono la raó a la Júlia i a la Carme, i ha més afegeixo un altre cosa. No tot han de ser escriptors o pintors, això ja ho dieu vosaltres. Tampoc surten atletes importants cada any. Però tu saps la quantitat de investigadors que està donat Catalunya, ara mateix? Dels millors hospitals catalans estant sortint molts avenços com mai podiem imaginar. Només que segueixis el que fan al hospital Clínic o Vall d’Hebrón en tindràs prou, i en aquest cas no caldrà veure els resultats en un plaç de 30 anys. Ja es veuen ara.
Salutacions.

ninona ha dit...

aix, he perdut el comentari.

Deia que estic d'acord amb la Júlia i la Carme en que ens falta perspectiva, però no puc per menys que compartir amb tu aquesta sensació de que tot és efímer i poc de nosaltres transcendirà al futur.
Recupero aquí una entrada de fa uns 2 anys en que el meu fill em plantejava una qüestió similar sobre la música.

Una altra cosa és el tema de la ciència, perquè tenim molt per fer i perquè qualsevol descobriment o avenç d'ara suposa la base pels avenços de demà i per tant són perdurables encara que oblidem el nom de qui els va fer.

miquel ha dit...

Benvolgut i benvolgudes, estic d'acord amb vosaltres i ho resumiria dient que malgrat tot, i com diria Fellini, la nave va, en aquest món que ens pot semblar més... (no sé trobar la paraula) perquè el coneixem més en la seua totalitat que fa, per exemple, 100 anys; en alguns aspectes va molt millor; en altres, pitjor, però ja anirem opinant cas per cas.

Permeteu també afegir que aquest post es basava en una frase a l'entorn de la qual funcionava tota la resta "algú em sabria esmentar algun personatge cèlebre, realment important, nascut en la darrera dècada?" Evidentment, alguna persona de deu anys o menys deu ser famós, però...
En definitiva, que ahir tenia una mica de ganes de jugar a l'absurd i confesso que la transcendència de les respostes m'ha sorprès.

Josep, no m'estranya que em diguis Francesc, no només perquè alguna vegada he canviat de nom, sinó perquè potser el que dic té algun toc de Puigcarbó :-)

Ninona, ara passaré per casa teua a veure l'enllaç que deixes.