Vaig llegint els sonets de Shakespeare,
traduïts per Salvador Oliva, en l'edició barata i, tot i així,
bilingüe; esclar que les notes numerades a peu de pàgina no tenen
correspondència numèrica en els versos corresponents, però no es pot demanar tot
per menys de 13 euros.
Si l'absència et fa veure que s'apaga
el meu foc,
mai no diguis ni pensis que el meu cor
t'ha mentit.Puc també no estar prop ni de mi, ni tampoc
de la meva ànima, que viu...
Em nego a acabar de copiar, a
compartir, amb els possibles lectors els mots que falten del vers
final d'aquest primer quartet. Els poetes -Shakesperare també, més
que molts- són tan sovint hiperbòlics, tan inversemblants... Si
s'ha trencat, s'ha trencat, i deixa't d'històries per a la
posteritat. O és que el poeta preveu una reconciliació, una segona
unió? Els poetes, quan parlen d'amor, sovint semblen polítics
