existeix l'ànima?

Vaig llegint els sonets de Shakespeare, traduïts per Salvador Oliva, en l'edició barata i, tot i així, bilingüe; esclar que les notes numerades a peu de pàgina no tenen correspondència numèrica en els versos corresponents, però no es pot demanar tot per menys de 13 euros.

Si l'absència et fa veure que s'apaga el meu foc,

mai no diguis ni pensis que el meu cor t'ha mentit.
Puc també no estar prop ni de mi, ni tampoc
de la meva ànima, que viu...

Em nego a acabar de copiar, a compartir, amb els possibles lectors els mots que falten del vers final d'aquest primer quartet. Els poetes -Shakesperare també, més que molts- són tan sovint hiperbòlics, tan inversemblants... Si s'ha trencat, s'ha trencat, i deixa't d'històries per a la posteritat. O és que el poeta preveu una reconciliació, una segona unió? Els poetes, quan parlen d'amor, sovint semblen polítics

prohoms

En Catalunya i Aragón, Sant Jordi, san Jorge, és el patrón de los enamorados, por haver salvado a la hija del rey de las fauces del temible dragón. En prenda de su amor, los enamorados se obsequian rosas cada 23 de abril, aniversario también, como es público y notorio, de la muerte de Sheakespeare y Cervantes. Por eso cada 23 de abril, entre libros y rosas compartimos cultura y amor.

Que bonic! Com que surto poc, no tinc gaire clar que sant Jordi sigui el patró dels enamorats també a l’Aragó. Precís i condensat resum aquest de Santi Santamaria, cada dia més literari, en el paràgraf final del seu article "Salsa Rosa" del diumenge. Josep Pla, que era un envejós, va decidir morir també la matinada d’un 23 d’abril, però l’any 1981 ja funcionava això del dia del llibre, de manera que va ser massa tard perquè els articulistes l’afegeixin a la iconografia de la diada. Qui també va morir un 23 d’abril, va ser Ramon Llull, escriptor anterior als seus col·legues anglès i espanyol. El que passa amb Llull, com sabeu, és que era tan humil que no va voler fer publicitat de la data de la seva mort, i tots els biògrafs, fins i tot els dels nostre país han respectat la voluntat de l’escriptor, però jo avui no m’he pogut aguantar: continuo sent un blocamoll.