Vaig llegint els sonets de Shakespeare,
traduïts per Salvador Oliva, en l'edició barata i, tot i així,
bilingüe; esclar que les notes numerades a peu de pàgina no tenen
correspondència numèrica en els versos corresponents, però no es pot demanar tot
per menys de 13 euros.
Si l'absència et fa veure que s'apaga
el meu foc,
mai no diguis ni pensis que el meu cor
t'ha mentit.Puc també no estar prop ni de mi, ni tampoc
de la meva ànima, que viu...
Em nego a acabar de copiar, a
compartir, amb els possibles lectors els mots que falten del vers
final d'aquest primer quartet. Els poetes -Shakesperare també, més
que molts- són tan sovint hiperbòlics, tan inversemblants... Si
s'ha trencat, s'ha trencat, i deixa't d'històries per a la
posteritat. O és que el poeta preveu una reconciliació, una segona
unió? Els poetes, quan parlen d'amor, sovint semblen polítics
3 comentaris:
Hi ha moltes maneres de ser i d'estimar, elles també (les maneres d'estimar) hiperbòliques i inversemblants. Com les paraules que les expliquen. Inversemblants, clar, per als que senten I viuen diferent. Tant com aquests poden ser inversemblants per als poetes...
No sé com explicar-ho millor. Potser només vull dir que a mi no em sembla inversemblant. ;) i em complico la vida.
m'encanta ser o no ser tot aixó que tu dius... i els sonets Sheakespeare tenen ànima !!!
Fins aviat,
Carme, m'agrada la teua defensa de l'inversemblant, que ja sé que no ho és, a vegades. :-)
Sí que tenen ànima, jaka és un plaer llegir-los i pensar si ets o no ets :-)
Per cert, per si no les recordeu, les paraules que falten al darrer vers són: dins el teu pit. Va, va , va...!
Publica un comentari a l'entrada