però com Neymar. Un tipus simpàtic,
guapo, humil (els millors futbolistes són humils), que té facilitat
pels idiomes... i les coses que sabrem els propers anys. Estic
disposat a renunciar a la meua pensió de per vida per tal de ser com
Neymar, o una mica com ell. Estic disposat a renunciar al seu art
futbolístic, a la seua simpatia, a la seua humilitat, i a qualsevol
altra virtut que s'hi pugui afegir, per ser una mica com ell, al
menys en un dels aspectes més insignificants de la seua vida, un
aspecte que estic segur que no el mortifica, ni gens ni mica, en la
seua quotidianitat : el que cobrarà com a jugador del Barça.
Segurament el meu desig el condiciona el fet d'haver escoltat l'enèsima prèdica apocalíptica de Niño Becerra. En fi, no importa d'on vingui l'estímul, el cert és que voldria ser una mica com Neymar. Encara que entenc que el meu desig m'agafa una mica gran, però potser si em llevo ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora cada dia... Com em costarà...!
