Baixo per la Rambla i sóc testimoni d’un fet històric o potser intrahistòric (infrahistòric?), que són els que a la fi tenen importància per als qui viatgem a peu: dos nois desmantellen una parada d’ocells mentre una mica més avall, just davant de la llibreria de la Generalitat, un senyor i una noia em diuen que fa tres hores que han inaugurat el primer substitut, una quiosc de galetes de denominacions gaudinianes.
Xerro uns instants –i no transcric les converses, no val la pena- amb els protagonistes: els vençuts, que al setembre (s'aplicarà ja la taxa turística?), si les disposicions erràtiques de l’ajuntament no canvien, ja hauran desaparegut, i amb els vencedors, que es mouen entre l’eufòria i els dubtes.
La llibretera -una- de la Generalitat, que és de Montblanc, em diu que a darrera hora han canviat el rètol de la paradeta gaudiniana, que les “cocas” s’han convertit en “coques”. I com proliferaran, que penso jo
Compro el segon volum del Petit atles lingüístic del domini català, de l’IEC. L’obro a l’atzar –ho juro- i em surt la paraula “escombrar”, jo dic “agranar”, però es digui com es digui no hi ha res a fer.
Em fot perdre una mica més de la meva Rambla. I em fot pensar que guanyar, el que es diu guanyar, no guanya ningú. Evidentment, no compto els polítics per raons òbvies.
P S. Oferta de treball temporal:
3 comentaris:
No em diguis que posaran baguetines catalanes enlloc de les parades d'ocells! Ufff.....
Ja hos estan fant, Rita... I samarretes de qualitat i disseny contrastat, etc. etc., etc.
on diu hos hauria de dir ho, etc.
Publica un comentari a l'entrada