9.7.10

buscar

Tanta facilitat per trobar a Internet, i tanta cosa que no puc trobar. Paraules, paraules, paraules. De vegades em desespera la impossibilitat de trobar una història a partir d’una cara que em resulta coneguda, que sé però no sé. De vegades sento una música –potser només un fragment que vull acabar de completar-, o trobar-ne d’altres del mateix autor, i és en va.

Buscadors de paraules cada vegada més perfeccionats que no són capaços de dir-me a qui pertany la cara –o el paisatge o el detall del paisatge...-, ni de portar-me a completar la música que m’obsessiona i que vaig taral·lejant com un orat.

El meu món no és només de paraules: és de músiques, de cares i de paisatges, de tactes, d'olors, de sabors, de records, d'il·lusions, d'esperances i desesperances...









El diumenge me’n vaig cap al meu sud, també a mirar i tocar oliveres

8 comentaris:

kika ha dit...

ai! mira si tenim i encara no en tenim mai prou!
que vagi bé pel sud. vés per la voreta de la mar per no sentir tanta calor!

la Teresa ha dit...

El Google ens ha fet pensar que tot, absolutament hagi de ser a internet...

isnel ha dit...

Amb l'Oleguer acabem de descobrir aquesta rateta d'aquí al costat i ens ha encantat! La feina serà meva per treure'l d'aquí. Bon cap de setmana, pere!

anna g. ha dit...

Quin encant que tenen les oliveres. A Berlín hi ha una cadena de restaurants italians on a cada taula hi ha una olivera plantada (una olivera gran, eh?) i tot d'herbes aromàtiques (romaní, alfàbrega, etc.). Era tot un plaer dinar a l'ombra (intuïda) d'aquest arbre :)

pere ha dit...

Mai no en tindrem prou, kika, tu ho saps.
Per la voreta i una mica més... si véns pel sud, avisa.

Teresa, no tot, però gairebé. El difícil, com en la vida, és trobar-ho.

Ei, Isnel, doncs potser encara no heu descobert si que cliquel al centre de la roda, el ratolí comença a donar voltes (dis-li que no li doni massa menjar, que darrerament s'engreixa molt)
Bon cap de setmana als dos.

Hi ha cap arbre que pugui fer ombra a una olivera, Anna?
Quina enveja de la teva aventura berlinesa :-)

kika ha dit...

precisament ara acabo de tornar del sud... a punt per la mani.
aquest cop ens hem creuat... a veure si la propera coincidim! :-)

pere ha dit...

Ostres, kika, el nostre destí es creaur-nos sense veure'ns ;-)

iruna ha dit...

ara que potser estàs més a prop, més lluny que mai, si no escrius.

espero que esta pausa tan llarga sigue per un bon descans.

bona nit, pere