7.9.16

egolatries


Segurament l'única distracció compartida d'aquest estiu han estat les fotos d'Instagram, pujades amb una regularitat preocupant. Instagram, com totes les xarxes socials, té una varietat de registres important i segurament algun dia algú en farà un estudi parcial més o menys interessant; dic parcial perquè un intent total em sembla agosarat o, com a mínim, necessàriament reduccionista.

Per als qui encara no ho sàpiguen, la mecànica és molt senzilla: els usuaris pengem fotos i solem mirar fotos d'altres usuaris als quals a vegades els diem que ens agrada la seua imatge amb un cor, i fins i tot podem afegir un comentari. La finalitat de compartir fotos, textos explicatius o reflexius -alguns dels quals fan pensar en la frase de Nicholson a Mejor imposible: ¿Quién le enseñó a hablar así? Algun marinero del bar Mete y saca de Panamá City, o es que es su día de escapada y ha vaciado la bodega [...] Vaya a vender sus neuras a otra parte, aquí ya estamos servidos...

Em perden les introduccions. Tot això per dir que acabo de descobrir gràcies a la premsa un usuari d'Instagram que es diu associacioserviol_jordipujol. Textos de Jordi Pujol. Al primer lliurament (7-7-2016), imatge de mossèn Ballarín amb l'afegit dels mots convenients. Etc. Entreu-hi. El que m'ha cridat l'atenció de tot plegat és que l'instagramer té 55 seguidors (fa poc que ha començat), però no segueix ningú. Ben reflexionat, cap sorpresa.

6 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

no estic a Instagram, la dona si, com ella va amb el meu correu electrònic jo no ho puc accedir, ni és que m'hagi molestat gaire en veure com puc fer-ho, segueixo penjant les fotos al bloc, ni Facebook, ni twitter ni Instagram. No se si vaig avançat o endarrerit, però m'abstinc de tanta xarxa. I consti que a vegades faig fotos des del mòbil, però me les envió al bloc, bé, al correu electrònic i d'allí al bloc.

salut

Carme Rosanas ha dit...

Ara m ho miro... I ho busco.

A mi em fa gràcia l'instagram, ja ho saps, tot i que no m'agrada pas com els blogs, ni de bon tros.

Fa riure saber per quina raó sóc a l'Instagram: per la família. Tins una colla de nebots, germans, cunyats, etc... Que un dia em van dir que es tenien al dia d,anades i vingudes per l Instagram. M'hi vaig afegir.

A partir d,aquí he anat tribant companys de blog, actuals o "desapareguts" que sempre fa goig de retrobar.

pons007 ha dit...

A Instagram hi ha gent molt estranya, sort que semblen inofensius des de la distància

Allau ha dit...

Les motivacions dels usuaris d'Instagram poden ser molt diverses. Els més empipadors amb diferència són els egòlatres i els narcisistes. Però a mi el que m'interessa més de l'eina és com, a alguns, ens ha fet canviar la forma de mirar i ens està educant en la fotografia.

Xenia ha dit...

❤️

miquel ha dit...

tu continues sent més escriptor que fotògraf, Francesc. En fi, tot plegat són formes d'expressar.

Esclar que blogs i instagram són coses diferents, Carme, tot i que a mi m'agrada la imatge sense necessitat d'explicar explícitament una història (cosa que no fa tothom). Vas començar com dius, però tens el teu propi llenguatge que em sembla que s'aparta una mica de la finalitat familiar original :-)

Des de la distància la majoria semblem inofensius, pons. Més ben dit, semblem llunyans, però...

Cert, Allau, les mirades i l'aprenentatge que se'n deriva són elements interessants, tot i que a internet es poden trobar llocs semblants sense tant de públic i amb ordenacions temàtiques.

Et veig, Xenia :-)