No acabo d'entendre la història del
dia sense cotxes. El muntatge té tantes implicacions i
contradiccions que intentar enumerar-les -festetes veïnals
incloses-, ja no dic valorar-les, és una tasca que supera la meua
paciència i, segurament, la meua capacitat. Com que la cosa ja no té
aturador (dubte: es pot circular en cotxe elèctric?) i continuarà
evolucionant fins a no sé quin resultat final, em permeto fer dues
propostes de del dia sense... Sense bicicletes (ofereixo el meu barri
com a camp d'experimentació en primera instància) i sense turistes.
Com que no he seguit de prop l'evolució
intel·lectual i religiosa de Carod-Rovira, ignoro com és que se li
ha acudit escriure, i publicar, una història dels protestants als
Països Catalans. Sovint em sorprèn la capacitat de la gent per
empescar-se originalitats. Bé, sigui com sigui, estic segur que la
presència de Carod serà sol·licitada per les múltiples i
discretes congregacions protestants escampades pel territori de parla
catalana i potser de més enllà... Se m'acaba de fer la llum?
5 comentaris:
realment qui sobra a ciutat són els vianants, sobretot els jubilats que són molt perillosos, pero això no es pot dir ni fer, pel que si seria convenient eliminar els cotxes, motos i turistes per que aquesta ciutat fos menys hostil.
Tot plegat pot definir-se amb el nom d'una secció del blog del Francesc: collonades. Collonades 'progres' endegades per il·luminats i entre els que ens manen sempre n'hi ha uns quants. Ara sembla que el cotxe és pecat.
El Carod, des que es va posar la corona d'espines, ha anat a mal borràs o així m'ho sembla o potser abans ja era exòtic i no me n'havia adonat.
A les fosques, del tot, Miquel... no sé gaire què dir sobre cap dels dos temes.
No entenc gaire res.
Jo amb turistes i bicis -ho sento, Francesc- ja em conformaria... Potser també les motos de les voreres.
A mi, Júlia, m'ha passat com a tu amb en Carod, m'ha costat de veure el seu camí d'il·luminat, i encara li dono voltes.
Potser no és tan entendre, Carme, com acceptar o rebutjar. i, esclar, sempre podem parlar de matisos.
Publica un comentari a l'entrada