Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 9-N. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 9-N. Mostrar tots els missatges

6.11.14

Hedy Lamarr i el 9-N


No sabia si en el moment de decidir la data, els promotors van tenir en compte qui sap quina efemèride gloriosa o si simplement van pensar un dia que no es relacionés amb cap altre per tal que fos recordat sense competència; o ni una cosa ni l'altra i va ser una qüestió d'atzar amb un punt d'estratègia.

Passat els primers moments, no em vaig atrevir a preguntar a ningú el simbolisme de la data per no quedar com l'únic desinformat del país: Sí, home, sí, es va triar el 9-N perquè... Avui, però, gairebé per casualitat, he lligat caps; és veritat que els estira i arronsa dels darrers dies han ajudat força. Es va triar el 9 de novembre de 2014 perquè just aquest dia se celebra el centenari del naixement de l'actriu Hedy Lamarr (coneguda inicialment com Hedwig Eva Maria Kiesler), també coneguda com la dona més bella de la història del cinema.

No, en realitat no és que els qui decidiren la data pensessin que seria la votació més bella de la història de Catalunya, sinó que, a més d'actriu, Hedy Lamarr era també enginyera de telecomunicacions i va inventar un sistema de transmissió de codificacions anomenat espectre eixamplat, vaja, un antecedent del WI-FI que ens fa tan feliços. En honor seu, el 9-N se celebra el Dia Mundial de l'Inventor.

Sé que he arribat tard a desfer l'entrellat del simbolisme del 9-N i que ha estat definitiu veure els invents -i els que encara queden- que a darrera hora s'han empescat el govern i els particulars per fer possible la votació del diumenge -i no cal dir la importància de les comunicacions sense fils en tota la moguda-, però tinc la intima satisfacció d'haver descobert gairebé sense ajuda aquest obscur simbolisme que feia tant que em ballava pel cap i, especialment els dissabtes i els diumenges, no em deixava dormir. Quin descans!


30.9.14

canviar-ho tot


Independència! Volem canviar-ho tot!

Independència! Volem canviar-ho tot!

Independència! Volem canviar-ho tot!


Em creuo en perpendicular amb un grup de 15 o 20 que avancen decidits en direcció nord-oest. Em sembla que abunden les samarretes negres amb dibuixos, però ni la il·luminació del carrer ni la meua vista són definitives. Una mica més endavant, han tallat el carrer i m'hi situo al mig; des de València, miro el carrer Mallorca. Criden consignes breus, entenedores. Se m'acosta la dependenta -potser la mestressa?- de la sabateria de la cantonada -el botiguer de la fruiteria es renta cara i mans a la font, a penes una mirada escèptica- i em pregunta què passa. Li explico l'evidència de la manifestació de davant del Govern Civil. Ah, aquests del 9! (tradueixo del castellà). Sí, tot el que passa és cosa d'aquests del 9, que li dic. Torna a la sabateria, potser decebuda perquè no té novetats a la vora de casa.



Mentre continuo en direcció sud-est, no em puc treure del cap la cançoneta: Independència! Volem canviar-ho tot! En algun moment fins i tot noto que se m'aixeca el braç i se'm tanca la mà, però domino l'impuls.

Més tard, m'assabento que ha mort Ferrer-Arpí i em ve a la memòria la meua participació en el seu programa Dit i fet, a principis dels 80. De l'altre mort, recordo sobretot la seua dona i el seu arxienemic. Encara em ronda la cançoneta, sobretot la segona part. Canviar-ho tot? Home, potser tot no. Ara, si em convencen, un per un, de cada canvi... Per què no?

Demà no tinc clar si hem d'anar a la plaça de Sant Jaume -no hi cabrem- o a l'ajuntament del barri.