Encara que amb sensibilitat escassa per
a gairebé totes les manifestacions artístiques, a vegades em
sobresalta una imatge, una música... No sabria explicar clarament
per què, ni per què en uns casos i no en uns altres. Fa pocs dies,
veient uns gats, animals que em fascinen i que tracto amb respecte,
per si de cas, vaig començar a intuir una mica -una mica més- el
procés que m'afecta, el motiu d'aquest sobresalt interior que
esmentava. Com que encara estic a les beceroles d'entendre'l, i més
de poder-lo concretar, em limitaré a presentar les imatges
-gentilesa de Jordi Hurtado- per, com a mínim, compartir l'origen
del que dic: fragments de pintures de Goya, Balthus, Freud, Renoir,
Velázquez i Gauguin, presentades en un ordre aleatori per si algú
vol jugar a les identificacions. Curiosament, quan ja tenia en ment
parlar de gats, una amiga que no sabia el meu propòsit, em va fer
arribar la pintura sencera de Goya: temo per la
pobra urraca, pels pardals no, que estan engabiats.
