Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Baro Banda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Baro Banda. Mostrar tots els missatges

3.7.10

entre el crepuscle i la nit (continuació)

... i continua la festa.

No és fàcil classificar la música de Baro Banda i tampoc cal, però, a falta d’altres referents, la situo entre els aires àrabs mediterranis, els ritmes gitanos i el jazz que una cosa i l’altra comporta.

I mentre el crepuscle deixa pas a la nit i la temperatura s’estabilitza i minva, em passejo amunt i avall, lluny i prop de l’escenari, atent i desatent. La càmera “gran” i l’objectiu proporcionen una coartada a la meva mobilitat. Veig l’esforçat que es passa tot el concert llegint el diari; la fotògrafa rossa –m’ha fet alguna foto?- que s’arregla els cabells entre imatge i imatge; la senyora inquieta, sempre somrient, vestida de vermell, que s’aixeca i s’asseu i canvia de fila; les dues adolescents que no paren de ballar en la penombra ignorada i fan sons berbers , no sé si adequats o no, amb la llengua cada vegada que els públic aplaudeix el final d’una cançó; la japonesa, a tocar del grup, amb cara resplendent i que no s’atreveix del tot amb els seus moviments mesurats a expressar la seva exaltació –em somriu i li somric-; la saxo, que també em somriu i es posa bé quan veu que l’enfoco –qui es deu creure que sóc, si creu alguna cosa?-; el gitano, potser romanès, que potser toca al metro, assegut, sol, en un banc de fusta, amb un somriure beatífic d’aprovació i l’acordió sobre la falda... Veig i escolto.

I quan ja s’acaba el concert i torno cap al darrere, sento una veu que em persegueix. La M., amiga i antiga companya, a penes té temps de dir-me com passa el temps. Ens trucarem. Són les deu.

I dintre d’una estona me’n vaig cap al sud. Dubto entre Istambul (Constantinoble, Bizanci?) o l’Ampolla. Tenint en compte que el diumenge a migdia he de tornar a Barcelona...