reivindicació extraliterària

No és només una percepció vostra, amables lectors, que jo mateix em reconec una mica torracollons aquestes darreres setmanes, amb un estat de rebel·lia que em sorprèn a mi mateix. Ara, per exemple, i no es pot només atribuir al diumenge a la tarda i a la pilota que bota i rebota sense aturador al pati de baix, em sento refractari a la celebració d’un sant Jordi, patró de Catalunya, que ens escau en un dia laborable. Quin cony de celebració es pot fer en un dia laborable! Corrents a comprar el llibre, corrents a buscar la rosa...! I porta-ho tot ben pensat, perquè obrir-se pas entre la jungla de les parades és un acte heroic fins i tot quan el sol es pon. Que no, que s’ha acabat, que o s’oficialitza la festa amb totes les seves conseqüències o em nego a participar-hi o, conscient de la meva veu en el desert, em demano un dia a la feina i estic pel que toca. Tinc la temptació de començar aquest mateix any i demanar-li a la Joana que em secundi, i anar a Camarasa, per exemple, i entonar, si tot va com abans, una salve en honor de la Moreneta –que només quedaran quatre dies per la seva festa també laborable- i una altra a la marededéu de Montalegre –quin Montalegre?-. I allà mateix comprar el llibre i la rosa, que no cal que sigui el millor llibre i la millor rosa, perquè jo, de llibres i de roses, en compro unes quantes vegades a l’any, i no es tracta de competir amb mi mateix en una diada tan assenyalada. Apa! I aquest any em nego a fer la croniqueta de la diada, que porta molta feina.



FESTA DE LA SETMANA

SANT JORDI GLORIÓS

En aquest mes d’abril, temps de primavera gentil, com digué Fran Ansel de Turmeda, comença ja de somriure la primavera, i per tant ja les flors abunden.

El dia de la festa del cavaller Sant Jordi, Patró de Catalunya, hi ha al Palau de la Generalitat una fira de rosas, on van a comprar-ne tota la immensa gentada que van a adorar la relíquia que és guardada en la històrica capella.

Sant Jordi, demés del Patronatge que exerceix sobre la terra catalana, és un sant que ha obrat infinitat de miracles en favor dels seus devots.

Una posada dels seus goigs diu:

Puix que sou tan eminent
De tota aquesta comarca,
Us supliquem humilment
Que en socorresgueu en aigua;
Siau també nostre amparo,
Guardant-nos de mal febrós,
Siau lo nostre advocat
Sant Jordi màrtir gloriós.

Hi ha pobles i comarques de Catalunya que veneren a Sant Jordi molt especialment, com Vilafranca, com Tàrrega, que fina fa poc feia una processó fins a la casa on hi ha una imatge del Sant j allí els veïns repartien roses als comunitaris; i, sobretot, Camarasa, que venera al Sant col·locat en una alterosa muntanyeta propera. Singularment li rendeix homenatge el dia d’avui anant-lo a visitar en processó. Canten pel camí les lletanies dels Sants. En arribar a l’ermita, un cop acabades les lletanies, la processó es tomba de cara a la muntanya de Montserrat i canta una Salve a la Moreneta; després, girada cap a l’altre cantó, n’endreça una a la Mare de Déu de Montalegre.


Valeri Serra i Boldú. “La Rondalla del Dijous” (2 època), 24 d’abril de 1924.























Ei, i bons amors i bones lectures, que durin, com a mínim, fins al proper sant Jordi.

P. S. Acabo de rebre la felicitació de sant Jordi del president, del que viu en la casa de la foto de dalt (no sé si fer-me posar una escultura com aquesta en la meva façana: proposta per la propera reunió de veïns). El president em diu va vagi aquí, triï i enviï. Fetes les dues primeres parts. És interessant la varietat de poemes i la seva misteriosa aparició. Suposo que als meus amics bascos i gallecs els hauré d'enviar l'original català.