-Cuando estés sentado, estate sentado.
Cuando respiras, respira. Cuando comas, come -decia Gaspar, queriendo
expressar que todo tu ser ha de estar en el momento, completamente
consciente del ahora, sin pasado, sin futuro, sin nada que nos separe
de todo lo que és.
A mí, que soy judio, me resulta
difícil permanecer en el momento. Sin pasado, ¿dónde está la
culpa?Y, sin futuro, ¿donde está el temor? Sin culpa ni temor,
¿quien soy?
L'evangeli segons Colleja.
El títol de Christopher Moore, és una
mica més llarg -l'evangeli és llarguíssim i d'interès irregular-:
Cordero, el evangelio según el mejor amigo de la infancia de
Jesucristo (traduït al català?). És una llàstima que l'Església
hagi limitat els evangelis als quatre que tothom coneix (sic), que, a més
de ser breus, obliden pràcticament en la seua totalitat el període
de formació de Jesús. L'interès d'aquest evangeli, el de Colleja, rau en el fet
que explica detalladament els anys anteriors als 30 del protagonista,
cosa que no fan els altres, que deixen un buit incomprensible. Ara
que ens trobem en època de meditació, em sembla una lectura no
imprescindible, però sí interessant.
No afegeixo res més sobre el conjunt
literari, perquè la meua intenció és centrar l'atenció en el
fragment del principi: la concentració en el present, el seu gaudi.
Individualment la proposta és assequible, desitjable, encara que sovint
difícil. Col·lectivament, quins són els equivalents de la culpa i
el temor en els catalans? Esclar que els catalans tampoc és que
tinguin tan clara la consciència de poble, ni del passat o del futur
comuns, i el present, cadascú al seu aire.
