outsiders

Alguns outsiders sempre m'han fascinat. No només aquells més coneguts que tenien la voluntat de ser i que mai no van triomfar en vida, sinó també els anònims, els fidels a si mateix només reconeguts en àmbits absolutament restringits. Hi ha els outsiders d'un cert patetisme, aquells que es mouen entre la riota i la condescendència del seu entorn i que s'acaben convertint en un element imprescindible de la seua societat, que deposita o veu en ells.., però deixem de banda les anàlisis sociològiques. A Barcelona, i a tot arreu, hi ha hagut algun d'aquests personatges i potser encara en queden, no ho sé.

Acabo de llegir una novel·la de vampirs -ei, les meues lectures són eclèctiques- en què apareix un d'aquests personatges marginals que aconsegueix la simpatia dels seus conciutadans. Es tracta de Joshua Norton.

Sembla que Joshua Norton va nàixer a Anglaterra i va emigrar als Estats Units de jovenet. Encara jove, el fracàs en els negocis el van trastocar i malgrat tot va convertir-se en el primer emperador (i l'últim) dels Estats Units. La gent de San Francisco va acceptar la seua nova personalitat i es va convertit en un dels habitants més populars de la ciutat. Els impressors publicaven les seues proclames, els sastres el vestien, els restauradors l'alimentaven..., i si tenia algun problema, les autoritats municipals s'encarregaven de solucionar-lo. Ell, acompanyat per dos gossos, vetllava pel benestar dels seus súbdits. Alguns, pocs, potser pensaven que no tocava, però jo crec que ho desmentien les seus proclames, copio de la Vikipedia (no hi ha entrada en català):

... el fraude y la corrupción previenen un expresión justa y apropiada de la voz pública; esa violación directa de las leyes ocurre constantemente, ocasionada por la muchedumbre, los partidos, las facciones y bajo influencia de sectas políticas; el ciudadano no tiene esa protección y propiedad personales a las que tiene derecho.

“En vista de que un grupo de hombres que se llaman a sí mismos Congreso están ejerciendo en este momento en la ciudad de Washington, violando el edicto imperial del 12 de octubre, se declara abolido y que este decreto debe ser cumplido a cabalidad. Entonces, se le ordena al comandante en jefe de las fuerzas militares, general Scott al momento de terminado este decreto, al mando de las fuerzas necesarias desalojar las salas del Congreso”

Ja ens agradaria a alguns que es fes cas d'un text semblant.

Poca broma: es diu que 30.000 persones van acompanyar Joshua Norton en el seu enterrament. La persona apareix com a personatge a Les aventures de Huckleberry Finn: és el rei, també a Bonanza i altres sèries de televisió, al còmic The Sandman... En el meu cas, procedeix de, amb perdó, Chupate esa!, de Christopher Moore.

P.S.: Fins i tot es van arribar a imprimir uns bitllets de l'emperador que li permetien, només a ell, comprar en qualsevol botiga de San Francisco. Si algú es fa amb aquests bitllets, que sàpiga que es cotitzen a preu d'or -o més- en les cases de subhastes i entre els entesos.