Com se sap, tots els bons escriptors -i
periodistes- exposen les seues conclusions al final de l'article; la
part anterior del text sol agrupar el material que necessàriament, a
vegades sorprenentment, condueix al final. Daniel Arasa és un bon
articulista a qui no importa lluitar, quan convé, contra corrent o a
explicar que és ell qui es troba immers en el corrent. El seu
article d'avui, "Wert no és tan dolent", n'és un exemple. Copio la
conclusió, continguda en la segona part del darrer paràgraf:
Sobre l'ensenyament de la religió he trobat posicions divergents, però fins i tot no-creients o no-practicants han coincidit que sense formació religiosa no es poden entendre molts continguts culturals. Sobre la seva avaluació també vaig trobar de tot, encara que un que es declara no-practicant va sentenciar davant les crítiques d'alguns polítics: “En la major part de països d'Europa s'imparteixen classes de religió, i aquesta assignatura és avaluable”.
Estic totalment d'acord amb una de els afirmacions de Daniel Arasa i la defensaré, amb arguments i exemples, on i quan convingui: sense formació religiosa no es poden entendre molts continguts culturals Potser hauria de precisar: alguns. A partir d'aquí és quan comencen els matisos, i no em refereixo a la necessitat de concretar numèricament els subjectes i el sistema seguit, que també estaria bé, de la seua enquesta personal, sinó a l'abast dels concepte de formació religiosa i a la seua propagació.
La veritat és que jo sóc més partidari del terme coneixement que del terme formació, però dit això, em pregunto perquè l'autor singularitza: religió? Evidentment, es refereix a la catòlica -potser al cristianisme?- que és la que permet la comprensió de part del món cultural més immediat: cap inconvenient, i unes quantes preguntes que podria multiplicar:
S'hauria d'incloure la història de la religió o de les religions com un apartat més de la història (o les ciències socials) que s'imparteix a l'ensenyament primari i secundari obligatori i postobligatori? Es fa? Per què sí o per què no?
Els professors que imparteixen la matèria haurien d'haver passat pel mateix procés de selecció que els altres professors de primària, ESO o Batxillerat? Sí? No? Per què?
Qui confecciona actualment el programa de religió? Qui l'hauria de preparar? Se sembla, més o menys al que surt quan escrivim, per exemple, “programa de religió a l'ESO” a Google?
Les classes de religió haurien tenir alguna altra finalitat a part del coneixement històric (cultural)? Sí? No? Per què?
Quin paper correspon a la família, a l'església, i als centres d'ensenyament no confessionals en l'ensenyament de la religió (religions)?
En quins països d'Europa s'ensenya religió (religions), quin és el seu programa, etc. ?
Estic segur que Daniel Arasa respondrà aquestes preguntes i d'altres de més interessants, com les referides a la salvació de l'ànima, en propers articles, perquè només una columna no permet gaires virgueries, sobretot si es barreja Wert, fracàs escolar i religió, i algunes coses més. Els seus lectors fidels restem a l'espera.
