Com se sap, tots els bons escriptors -i
periodistes- exposen les seues conclusions al final de l'article; la
part anterior del text sol agrupar el material que necessàriament, a
vegades sorprenentment, condueix al final. Daniel Arasa és un bon
articulista a qui no importa lluitar, quan convé, contra corrent o a
explicar que és ell qui es troba immers en el corrent. El seu
article d'avui, "Wert no és tan dolent", n'és un exemple. Copio la
conclusió, continguda en la segona part del darrer paràgraf:
Sobre l'ensenyament de la religió he trobat posicions divergents, però fins i tot no-creients o no-practicants han coincidit que sense formació religiosa no es poden entendre molts continguts culturals. Sobre la seva avaluació també vaig trobar de tot, encara que un que es declara no-practicant va sentenciar davant les crítiques d'alguns polítics: “En la major part de països d'Europa s'imparteixen classes de religió, i aquesta assignatura és avaluable”.
Estic totalment d'acord amb una de els afirmacions de Daniel Arasa i la defensaré, amb arguments i exemples, on i quan convingui: sense formació religiosa no es poden entendre molts continguts culturals Potser hauria de precisar: alguns. A partir d'aquí és quan comencen els matisos, i no em refereixo a la necessitat de concretar numèricament els subjectes i el sistema seguit, que també estaria bé, de la seua enquesta personal, sinó a l'abast dels concepte de formació religiosa i a la seua propagació.
La veritat és que jo sóc més partidari del terme coneixement que del terme formació, però dit això, em pregunto perquè l'autor singularitza: religió? Evidentment, es refereix a la catòlica -potser al cristianisme?- que és la que permet la comprensió de part del món cultural més immediat: cap inconvenient, i unes quantes preguntes que podria multiplicar:
S'hauria d'incloure la història de la religió o de les religions com un apartat més de la història (o les ciències socials) que s'imparteix a l'ensenyament primari i secundari obligatori i postobligatori? Es fa? Per què sí o per què no?
Els professors que imparteixen la matèria haurien d'haver passat pel mateix procés de selecció que els altres professors de primària, ESO o Batxillerat? Sí? No? Per què?
Qui confecciona actualment el programa de religió? Qui l'hauria de preparar? Se sembla, més o menys al que surt quan escrivim, per exemple, “programa de religió a l'ESO” a Google?
Les classes de religió haurien tenir alguna altra finalitat a part del coneixement històric (cultural)? Sí? No? Per què?
Quin paper correspon a la família, a l'església, i als centres d'ensenyament no confessionals en l'ensenyament de la religió (religions)?
En quins països d'Europa s'ensenya religió (religions), quin és el seu programa, etc. ?
Estic segur que Daniel Arasa respondrà aquestes preguntes i d'altres de més interessants, com les referides a la salvació de l'ànima, en propers articles, perquè només una columna no permet gaires virgueries, sobretot si es barreja Wert, fracàs escolar i religió, i algunes coses més. Els seus lectors fidels restem a l'espera.
3 comentaris:
Es fa molta demagogia amb tot això, els coneixements religiosos no són tan imprescindibles, els que fan referència a la tradició s'aprenen a casa i la resta pot raure la mar de bé al conjunt de les ciències socials, això sí, a partir de secundària. En la meva època no sabíem res dels deus grecs i romans i recordo que a Batxillerat superior una professora ens va confeccionar un dossier molt complet i amb allò vam saber el que calia.
De tota manera en aquest país no ens n'hem sortit i no ens en sortirem, de separar unes coses i les altres, la batalla de l'escola fa temps que es perduda des que es pot ofertar 'religió' -la que sigui- cosa ben absurda a primària.
Doncs acabo de llegir l'article i el trobo fluixet, fluixet. Puc dir quatre coses, més o menys, sobre el tema, i més o menys encertades...A veure:
En primer lloc, el senyor Wert no va per lliure, vull dir, es troba inclòs en un tipus de política general del seu partit que representa uns interessos molt concrets. Com em va dir un company i no companya de feina les dretes saben perfectament que els pobres s'ajuden entre ells i amb això van fent. Els altres tenen molt clar quin és el valor suprem en l'escala de valors: l'econòmic, i per a una minoria a la qual no pertanyem i dit de pas tampoc hi volem pertanyer.
Més, si els estudiants es van sentir no respectats, tenen tot el dret a mostrar el mateix, sigui qui sigui qui es trobi davant. Extrapolant la situació la revolució francesa no hagués estat el que va ser si no hagués anat acompanyada de violència, o pot ser les dretes i les esquerres no l'han utilitzada?
Ara me n'he anat del tema amb uns estudiants que mostraven el seu rebuig de forma tan i tan maleducada, curiós no que fossin dels millors?
Sempre ha format part de la cultura entesa amb majúscula i minuscula l'ensenyament de la religió. En podem dir cultura religiosa, antropologia religiosa, fenomenologia de les religions o com es vulgui. I sí la llei pot tenir aspectes positius per a la millora de l'ensenyament, l'educació o com es vulgui dir, però també els hi tenien aspectes d'altres lleis que han esta derrogades i que es volen derrogar.
Sempre que un partit monopolitza un tema sigui de dretes o d'esquerres, i ho faci en benefici d'una minoria i no pel bé comú com deien els pares del liberalisme econòmi i social, anem malament. I així es troba el país en mans d'una colla d'ineptes, que ni ells mateixos saben què han de fer per sortir d'aquest malson fins a on ens han arrossegat a la majoria que encara sobreviu gràcies a la solidaritat de les famílies, amén.
Com deia algú per aquests mons de Déu: "La classe treballadora no té treball, la classe mitjana no té mitjans, i la classe alta no té classe."
Batalla perduda, Júlia, sí. I guerra sorda i llunyana, de forces i intensitat desigual.
No és que l'article sigui fluixet, macondo, és que és d'una demagògia notable. No se m'acut més que aplaudir la teua arenga justament indignada.
Per la meua banda, segueixo insistint que la inclusió de "la religió" tal com es fa ara en els plans d'estudis -i s'ha fet anteriorment- em sembla una vergonya nacional.
Publica un comentari a l'entrada