Músiques de Festa Major: sardanes a plaça

A les sis de la tarda del dia de sant Genís fa una calor de Tribunal Constitucional, però em sento valent i m’allargo a refrescar-me al claustre de l’hospital, sempre acollidor, on Petra Vlasman, exposa les seves fotografies de cares en format petit. Els interns deuran sopar aviat, potser mentre jo encara em refresco a casa seva. Pujo el carrer Major fins a la plaça de la Vila. La cobla Foment del Montgrí (abans han actuat els Montgrins) comença una sardana que no conec, cosa que no m’avergonyeix quan veig que un reconegut expert fa una mirada a la partitura per saber o confirmar.

Des de sota la volta del costat de la capella de sant Antoni vaig repassant la plaça porxada i recordant altres anys en què la melodia de les sardanes em despertava del mig son posterior al dinar de la Festa Major. De la rotllana de cadires de fusta de la plaça es van aixecant a poc a poc, romancejant, els balladors i les balladores. Una anella, dues, tres; el mig de la plaça buida i, a l’altra banda, una doble anella amb els més joves. La melodia insistent, reiterativa, baixa i puja, curts i llargs, i es van afegint tocatardans a la dansa.

Em fixo en una ballador que a penes té esma per puntejar i penso amb els antics estadants de les cases que tinc davant: La Maria Teresa Matas, de la botiga que acaba el carrer Major i comença la plaça (ara porta la botiga una néta); la casa dels Castells, que, morta la dona i la seva germana, van anar a viure a l’hospital (com m’agradava llegir els escrits del Castell gran al llibre de la Festa Major), ara la casa s’ha convertit en el jutjat de pau on mai no veig entrar ni sortir ningú; la casa de Vilallonga ja fa temps que no és botiga, però l’avi Vilallonga, que ja deu tenir els noranta llargs, encara em sembla en bona forma: no m’estranya, sempre agafat com va d’una morena de parlar suau; el bar d’en Pepet, el va portar uns anys el seu fill i ara, amb els nous amos i la remodelació, ha agafat una embranzida considerable...

Torno a la sardana. On són els joves? Els espanta la calor?

Quan s’acaba la sardana, el rellotge de sol marca aproximadament les cinc de l’hora vella. Me’n vaig a casa; les músiques continuaran.