31.8.10

Músiques de Festa Major: sardanes a plaça

A les sis de la tarda del dia de sant Genís fa una calor de Tribunal Constitucional, però em sento valent i m’allargo a refrescar-me al claustre de l’hospital, sempre acollidor, on Petra Vlasman, exposa les seves fotografies de cares en format petit. Els interns deuran sopar aviat, potser mentre jo encara em refresco a casa seva. Pujo el carrer Major fins a la plaça de la Vila. La cobla Foment del Montgrí (abans han actuat els Montgrins) comença una sardana que no conec, cosa que no m’avergonyeix quan veig que un reconegut expert fa una mirada a la partitura per saber o confirmar.

Des de sota la volta del costat de la capella de sant Antoni vaig repassant la plaça porxada i recordant altres anys en què la melodia de les sardanes em despertava del mig son posterior al dinar de la Festa Major. De la rotllana de cadires de fusta de la plaça es van aixecant a poc a poc, romancejant, els balladors i les balladores. Una anella, dues, tres; el mig de la plaça buida i, a l’altra banda, una doble anella amb els més joves. La melodia insistent, reiterativa, baixa i puja, curts i llargs, i es van afegint tocatardans a la dansa.

Em fixo en una ballador que a penes té esma per puntejar i penso amb els antics estadants de les cases que tinc davant: La Maria Teresa Matas, de la botiga que acaba el carrer Major i comença la plaça (ara porta la botiga una néta); la casa dels Castells, que, morta la dona i la seva germana, van anar a viure a l’hospital (com m’agradava llegir els escrits del Castell gran al llibre de la Festa Major), ara la casa s’ha convertit en el jutjat de pau on mai no veig entrar ni sortir ningú; la casa de Vilallonga ja fa temps que no és botiga, però l’avi Vilallonga, que ja deu tenir els noranta llargs, encara em sembla en bona forma: no m’estranya, sempre agafat com va d’una morena de parlar suau; el bar d’en Pepet, el va portar uns anys el seu fill i ara, amb els nous amos i la remodelació, ha agafat una embranzida considerable...

Torno a la sardana. On són els joves? Els espanta la calor?

Quan s’acaba la sardana, el rellotge de sol marca aproximadament les cinc de l’hora vella. Me’n vaig a casa; les músiques continuaran.


7 comentaris:

Júlia ha dit...

Els joves són als concursos, les ballades ja fa anys que són 'de gent gran' o de nens que van al curset del Corte Inglés.

Ramon Aladern ha dit...

On són els joves, dius? Els joves ja fa anys que van desertar d'aquest món (avui amb tuf de caduc, molt a pesar meu, que m'hi vaig fer gran, vaig trobar parella i van ser dels millors anys de la meva vida). Aquest món no va saber posar-se al dia i ara viu (principalment) de records. I si no, mira'm a mi i mira't a tu, amb els nostres records i poca cosa més...

Pais secret ha dit...

Ui, et diria tantes i tantes coses Pere que la caixa de comentaris se´m faria petita.
Dels músics ( de la cara d´ensopits que fan la majoria, de les ulleres de sol, de la seva joventut...)
Dels balladors ( una barreja de pena, nostàlgia i alegria de veure´ls, són els Últimos de Filipinas) de com la li costa a la gentjove animar-se, de com les ballades s´han convertit en audicions...
De la plaça més bonica del món ( ara escombro cap a casa), de la gent que anomenes (la m.Teresa, en Castells, en Pepet i en Vilallonga), de les olors de cada botiga, dels aparadors desapareguts,dels colors de les façanes i del relloge de sol i de Sant Antoni del Porquet...per mi podies anar descrivint toooota la plaça i anar seguint.
En fi... que no fa falta ni que t´ho digui perquè ja saps quin muscle em toques cada vegada ;-)

I per contradir a n´en Ramon: tu i ell ( i jo) i els records ...i moltes coses més, que no estamos tan mal!!!

Júlia ha dit...

Als castellers també els havien cantat les absoltes i ja veieu... I als concursos competitius hi ha molt de jovent. Una altra cosa són les ballades populars, però avui hi ha moltes activitats pràticament 'geriàtriques' encara que aquest any vaig constatar que a un grup del meu barri s'hi havien incorporat uns quants 'quarantons' que ja és tot un èxit.

Grigri ha dit...

Crec que als joves el què els espanta son les sardanes... David Guetta sap acostar-se força millor als seus esquemes mentals...

Mireia ha dit...

A les 17h?? Mirant el Salvame a Telecinco, no ho dubtis

pere ha dit...

Segurament deu ser com dius, Júlia, perquè en activitats més o menys relacionades amb la cobla hi ha força gent jove. De fet, no ho acabo d'entendre. Per què no a les ballades i sí a moltes actuacions que s'hi relacionen? Ho esbrinaré.

Home, Ramon, recordem però anem fent, fins i tot fem blocs :-)
De tota manera, tens raó, encara que no sé de quina manera s'havia (o s'ha) de posar al dia, i em refereixo exclusivament a les ballades, perquè, com li deia a la Júlia, camins que surten de la sardana n'hi ha força.

Ja veus, A., que quan escric aquests apunts penso en la torroellenca absent :-)
Vaig tenir percepcions molt semblants a les que dius; i de la gent, tu en coneixes més que jo, fins i tot dues cares de dona que guaitaven de tant en tant per una finestra de dalt del bar i de les quals jo no en sé res més que que entraven per una porta del carreró del darrere.
I aquest sentiment de tristor, de decadència, de final...
I és clar que no estamos tan mal, encara que en Ramon i jo sí que tenim una edat (ell una mica més, però es conserva millor :-)

Segur, grigri, en Guetta, que ja és al tercer lloc mundial en la seva especialitat puja gràcies als joves i les sardanes baixen perquè als vells...
I tu, què tal ho portes?

No n'estic convençut, Mireia. Imagino que molts, guerrers intrèpids de la nit, dormen per agafar forces, potser amb la tele posada, d’altres comencen a fer sonar la moto, uns quants llegeixen o escriuen a internet... Els avis, mentrestant, els representen a la plaça, que a la família hi ha des de sempre divisió de tasques.