l'instant que marxa

No és cert que una imatge- una fotografia- valgui per mil paraules, en tot cas alguna imatge es presta a diferents interpretacions, tantes com mirades diverses s'hi entretinguin una mica. Les mirades rebran de la mateixa imatge estímuls diferents depenent de moltes variables, per exemple, de la contextualització que se'n faci i de la informació o desinformació del receptor. Sigui com sigui una fotografia recull únicament un instant, allò que es produeix durant unes dècimes de segon, d'aquí també el nom d'instantània, avui força en desús, potser pel valor afegit que sovint s'atribueix a l'instant. Una fotografia mostra, fixa, un present i en si mateixa li és aliena passat i futur; aquesta és la seua grandesa i la seua misèria. Després, espectadors o comentaristes podem imaginar o conèixer, , si cal, el temps: l'anterior o el posterior, o tots dos.

La foto del nen emigrant que es veia ofegat a la sorra, just al costat d'unes onades suaus no produïa cap trasbals, no parlava de cap tragèdia. Sense el peu de foto, sense tota la literatura que l'acompanyava, sense la voluntat de convertir-la en icona d'una situació terrible, la foto hagués passat desapercebuda, fins i tot la seua interpretació podia ser equívoca.

Ahir vaig mirar una altra foto de la mateixa diàspora. Potser el que hauria de fer, per ser conseqüent amb el vaig escrivint, és deixar-la lliure de tot comentari, però no resisteixo dir alguna cosa. És una imatge del fotògraf danès Michael Drost-Hansen feta a la carretera E45 de Dinamarca el 9 de setembre. Un grup d'emigrants sirians descansa un moment del viatge que els portarà a Suècia. Un policia del país i una nena siriana es comuniquen potser a través del joc, Riuen, comparteixen també passió? No diré res de la meua interpretació ni dels meus sentiments en mirar l'escena. On es troba la força d'aquesta imatge que no simbolitzarà res? Al final, com qualsevol altra imatge, recull un instant, no parla del passat ni indica el futur. El camí serà dur i la meta no respondrà les expectatives, ho sé de cert, però tant de bo es trobin molts instants com aquest.

la difícil tria

He llegit que el dia de la Mercè van començar a vendre's els primers números de la Grossa de Cap d'Any, la loteria de la Generalitat que competirà amb l'Estatal d'aquestes dates. El premi és el mateix que el de la loteria de Nadal, és a dir, 20.000 € per euro.

No sé sí s'ha fet alguna enquesta de previsions de venda, però m'imagino que la gent que compra loteria habitualment també ho farà en aquest cas i els compradors esporàdics de les loteries nadalenques incrementaran el seu pressupost de despeses. Evidentment la loteria de la Generalitat no es podrà adquirir a la Bruixa d'Or o a can Valdés, sinó a 20.000 establiments de tot tipus que segurament deuen haver pagat algun cànon per poder-la vendre, cosa que suposarà un ingrés extra per al govern gens menyspreable.

M'agradaria saber si en això de les loteries existeixen els patriotes, els qui juguen únicament amb els números de l'Estat o només amb els de la Generalitat. Possiblement el patriotisme el reserven per a altres ocasions, que ja se sap que els diners no tenen pàtria i encara menys en el cas de l'euro. També tinc curiositat per conèixer que passarà amb les participacions que durant aquestes dates parents i amics repartien arreu de l'Estat; m'imagino alguns constitucionalistes radicals de Tordesillas estripant el número de la Grossa de Cap d'Any rebut de part dels parents de Vic, al mateix temps que els parents vigatans, sobiranistes convençuts, fan miques la participació del Niño acabada d'arribar. Ja se'n sentirà parlar.

Diuen que un dels números més sol·licitats és el 1714. Perdedors! Jo més aviat m'inclinaria pel 1213, any en què Jaume I, heretà el comtat de Barcelona i el regne d'Aragó, encara que no exercís fins uns anys més tard; una altra data interessant és la de la presentació l'any 1760 del Memorial de Greuges o la presentació l'any 1885 del Memorial més recent. Com que totes aquestes dates contenen relacions amb els reis, potser no són les més adequades, aleshores la proposta podria ser 1931, 41931 o 141931. Ara bé, si surt el 2014, serà un senyal tan clar que res ni ningú es podrà oposar a la llibertat definitiva del poble català. Si toca el 2016, no passa res, ens podrem esperar. Ara, si el número premiat és el 2099, em sembla que no tindrem prou paciència.

Vagi com vagi, m'atreveixo a augurar que després de Reis de 2014, la majoria de catalans seran una mica més pobrets que en les mateixes dates de l'any anterior, i si no, el temps ho dirà.