1. Em continua
sorprenent la falta de públic a les galeries d'art, fundacions
artístiques, etc. Normalment són llocs gratuïts, amb la
temperatura adequada, moltes amb seients i, sobretot, amb boniques
vistes. Algú pot opinar que la gent porta pressa, que té l'agenda
plena. Va, home -dona-, va!
2. A la Fundació VilaCasas, a l'Espai Volart, tres artistes, tres, per un euro.
3. Vaig a veure
especialment els retrats -Persones pintades- de Gonzalo Goytisolo, el fill de Juan (no
sé si hauria d'esmentar la saga, els orígens, però els cognoms,
per a bé o per a mal, existeixen). Un recopilatori resumit però
extens de 30 anys de retrats que difícilment es repetirà.
4. M'agrada, molt, la
pintura de Goytisolo, sobretot la d'espais urbans i la dels retrats,
més que la de les petites coses. En aquest cas es tracta d'un
conjunt extraordinari, des dels carbons als olis, des de la família
als prohoms del país i de més enllà. El retrat és un art difícil
-no em refereixo a la fidelitat o no als personatges retratats- ple
de petits matisos, de subtileses -res és de bades- que el pintor
deixa i que l'espectador, que a la fi, com en qualsevol obra
artística, és qui té la darrera paraula, ha de descobrir (els
blaus foscos de els personalitats del soterrani, uniformes i
prodigiosos). Primer repte doncs.
5. Encapçala el fullet
de presentació de l'artista una confessió extreta del catàleg, de
la traducció al català: Tinc 50 anys complerts, començo a fer
panxa, ja pentino canes i em falten algunes dents, i de vegades tinc
inclús la sensació d'estar perdent facultats que no estic gaire
segur d'haver arribat a tenir. Quan (sic) a allò d'oferir al
públic experiències genuïnes i innovadores, sóc pintor, treballo
principalment a l'oli i em dedico professionalment al gènere
artístic més mercenari i carca que existeix: el retrat per
encàrrec. Si heu llegit atentament, la cosa pinta bé, aquest
despullament físic i artístic només pot indicar, en el fons, un
desafiament -i més coses- que l'espectador haurà d'acceptar i
valorar. Segon repte.
6. La presentació del
catàleg, extensíssima, del mateix pintor, és un interassant
tractat sobre l'art en general, la pintura en particular i, sobretot,
el retratisme. Directa, sincera, sense concessions; poques vegades
una aproximació tan clara al sovint expressament i textualment món
clos de la pintura. Tercer repte: llegir, comprendre, assentir,
dissentir.
7. A més a més,
l'espectador té la possibilitat de concertar una llarga visita
guiada amb el el pintor, que assenyala, indica, teoritza, concreta,
detalla, explica anècdotes, circumval·la... S'accepten preguntes.
Quart repte.
Afegir més punts,
desvetllar petites coses, em semblaria anar més enllà del que cal.
En definitiva, ara que es tornen a acostar dies de fred i potser de
pluja, val molt la pena entrar a la Fundació Vila Casas.
P.S.: Dubte: Per què no hi ha aquest retrat en blau més clar? Li ho preguntaré.
