xeic!

Xeic, xeic... ! Llegeixo que Joan-Lluís Lluís ha publicat a La Magrana Xocolata desfeta: 123 variacions sobre un mateix tema. La inspiració primera ha estat Exercicis d’estil, de Queneau, a més d’altres fonts i estímuls; després, la llengua, el treball i la imaginació són seves. Retorno a Transformacions, el bloc col·lectiu, no sé si encara operatiu, on vam arribar a les 278 variacions. Faig un repàs ràpid. Trobo que hi ha textos i imatges interessants, imaginatives, sorprenents. Hauríem d’haver buscat editors de papers?

Avui, tornant a casa des del nord per la A-7, escolto l’entrevista que Jordi Garcia Soler fa al grup Xeic! que acaba d’editar el seu segon disc, Birles!!! (bitlles, segons els del sud; la peça que serveix per tombar-les l'anomenem birlot). Vaig escoltant totes les cançons del seu darrer treball intercalades entre preguntes i respostes. Diuen que fan ska rural, i deu ser així, però més enllà de les consideracions classificatòries, la seva música i les seves paraules em resituen a la meva terra d’origen i evoco sensacions i detalls semblants als seus malgrat la diferència generacional: els mots dialectals, les històries, l’espai compartit, el temps que passa... i un regust de banda de ball d’estiu a la plaça. Just en arribar a Barcelona s’acaba l’entrevista.

Els Xeic! tenen un web des d’on es poden descarregar gratuïtament les cançons dels seus dos discos. A la pregunta de l’entrevistador sobre el tema, un dels dos convidats respon que pensen que els beneficis econòmics de la seva música l’han d’obtenir a través dels concerts en viu. És clar que ells, de moment, tenen feines diverses (mestre, ferrer, fuster...) i fan els concerts en cap de setmana, alternant-los, en el cas d’algun dels membres del grup, amb les feines del camp. I si es volguessin dedicar només a la música? I això val també per la literatura.

De moment, jo m’he baixat les cançons i fins i tot m’atreveixo a deixar-vos-en una, amb imatges precipitades, potser no la que hauríeu triat vosaltres, però sí la que em sembla que s’adiu més amb el temps d’hivern i amb el meu record del moment. No us vindria de gust fer una excursió pel sud per contemplar les fulles dels aulivers que, ara, amb la collita acabada, agafen uns tons grisos-blancs-verds espectaculars, sobretot quan el vent de mestral les mou en ritmes sincopats i arbitraris?



(la x de xeic cal pronunciar-la com si fos una tx. En el cas de la e, l’obertura o tancament depèn del poble)