El xeic -que consti que
jo pronuncio xeic, com tots els del meu poble, amb e oberta- que
encapçalava el comentari de fa uns dies de la iruna em retorna un
mot del qual ja vaig parlar i que recupero únicament quan vaig al
sud o quan en ve algú a Barcelona.
El DCVB diu:
XEIC, XEICA
m. i f.
Xic (usat només en vocatiu, o sia, aplicant el mot a la persona a qui es dirigeix la paraula) (Tortosa). Acabem-hu, xeic, que si no, mos embolicarem, Moreira Folkl. 424. (V. xec, art. 3). Fon.: ʧéјk (Tortosa). |
3. XEC m.,
forma dialectal,
per xic (Tortosa). També es diu xeic. Les formes xec i xeic s'usen només en vocatiu, és a dir, dirigint-se a la persona mateixa a qui es vol donar el nom de xic. |
Doncs això; però ara
possiblement el substantiu s'ha convertit en una interjecció que té
usos diversos, des d'expressar sorpresa a cridar l'atenció de
l'interlocutor, encara que voldria creure que quan algú em diu
xeic!, ha vist en mi la dignitat d'un ancià o del cap d'alguna tribu
sense nom ni geografia.
El mot, però, em
recordà també que havia de repassar la carrera del grup rasquerà
que el porta, amb exclamatiu final. Des de la darrera vegada que en
vaig parlar han tret dos discos més, Batecs, fa un mes just;
l'anterior -poca broma!- amb lletres de Desideri Lombarte, Hèctor
Moret, Artur Bladé, Gerard Vergés... Sirga em sembla un treball
notable i variat que afegeix l'interès de presentar alguns
poetes de la terra. Ara, a Batecs, el grup ha optat per lletres
pròpies amb temes variats i reivindicatius d'actualitat.
No sé quin lloc ocupa
Xeic! en el panorama dels grups actuals, que sovint són coneguts o
no tant a partir de l'atzar, la publicitat encertada o la pròpia
vàlua, però jo els tinc una simpatia especial, no únicament pel
veïnatge teritorial, sinó també perquè tinc més tendència al
vent, si pot ser metàl·lic i de ritme accelerat, que a les cordes.
Valoro també el seu tarannà, la seua llibertat creativa, el fet que
encara facin música per divertir-se que, a més, es pot baixar
gratis -o comprar o escoltar- des del seu blog i que la seua font
d'ingressos musicals siguin els concerts. En fi, qui vulgui conèixer
la seua trajectòria amb algun detall, escoltar o baixar les cançons, etc., pot fer un clic aquí.
He llegit que el 25
d'aquest mes faran un concert a la sala Apolo de Barcelona. Suposo
que ja tenen totes les entrades venudes, però ja ho miraré. De tota
manera, el que m'agradaria és poder-hi assistir assegut en una
cadira amb cul de balca en un lateral de l'escenari i estic segur que
no en queden, d'aquestes entrades.
Ara, encara que és
molt fàcil trobar la seua música a Internet, és quan toca pujar
una cançó del darrer disc al blog. N'he triat una que deu ser de les més
escoltades. La veritat és que la lletra, de lluita, combativa, em sembla una mica
dispersa i el seu contingut discutible, però precisament aquesta és
la gràcia, que pugui servir per iniciar un debat. El que dubto és
que en els directes col·laborin les veus del principi (Wert) i del
final (Serra), però coses més estranyes s'han vist. Si realment
aconsegueixen reunir a l'escenari els dos invitats, sobretot el
primer, les entrades poden arribar a preus estratosfèrics.
