Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xeic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xeic. Mostrar tots els missatges

3.4.13

xeic, Xeic!


El xeic -que consti que jo pronuncio xeic, com tots els del meu poble, amb e oberta- que encapçalava el comentari de fa uns dies de la iruna em retorna un mot del qual ja vaig parlar i que recupero únicament quan vaig al sud o quan en ve algú a Barcelona.

El DCVB diu:



XEIC, XEICA m. i f.
Xic (usat només en vocatiu, o sia, aplicant el mot a la persona a qui es dirigeix la paraula) (Tortosa). Acabem-hu, xeic, que si no, mos embolicarem, Moreira Folkl. 424. (V. xec, art. 3).
Fon.:
ʧéјk (Tortosa).



3. XEC m., forma dialectal,
per
xic (Tortosa). També es diu xeic. Les formes xec i xeic s'usen només en vocatiu, és a dir, dirigint-se a la persona mateixa a qui es vol donar el nom de xic.



Doncs això; però ara possiblement el substantiu s'ha convertit en una interjecció que té usos diversos, des d'expressar sorpresa a cridar l'atenció de l'interlocutor, encara que voldria creure que quan algú em diu xeic!, ha vist en mi la dignitat d'un ancià o del cap d'alguna tribu sense nom ni geografia.

El mot, però, em recordà també que havia de repassar la carrera del grup rasquerà que el porta, amb exclamatiu final. Des de la darrera vegada que en vaig parlar han tret dos discos més, Batecs, fa un mes just; l'anterior -poca broma!- amb lletres de Desideri Lombarte, Hèctor Moret, Artur Bladé, Gerard Vergés... Sirga em sembla un treball notable i variat que afegeix l'interès de presentar alguns poetes de la terra. Ara, a Batecs, el grup ha optat per lletres pròpies amb temes variats i reivindicatius d'actualitat.

No sé quin lloc ocupa Xeic! en el panorama dels grups actuals, que sovint són coneguts o no tant a partir de l'atzar, la publicitat encertada o la pròpia vàlua, però jo els tinc una simpatia especial, no únicament pel veïnatge teritorial, sinó també perquè tinc més tendència al vent, si pot ser metàl·lic i de ritme accelerat, que a les cordes. Valoro també el seu tarannà, la seua llibertat creativa, el fet que encara facin música per divertir-se que, a més, es pot baixar gratis -o comprar o escoltar- des del seu blog i que la seua font d'ingressos musicals siguin els concerts. En fi, qui vulgui conèixer la seua trajectòria amb algun detall, escoltar o baixar les cançons, etc.,  pot fer un clic aquí.

He llegit que el 25 d'aquest mes faran un concert a la sala Apolo de Barcelona. Suposo que ja tenen totes les entrades venudes, però ja ho miraré. De tota manera, el que m'agradaria és poder-hi assistir assegut en una cadira amb cul de balca en un lateral de l'escenari i estic segur que no en queden, d'aquestes entrades.

Ara, encara que és molt fàcil trobar la seua música a Internet, és quan toca pujar una cançó del darrer disc al blog. N'he triat una que deu ser de les més escoltades. La veritat és que la lletra, de lluita, combativa,  em sembla una mica dispersa i el seu contingut discutible, però precisament aquesta és la gràcia, que pugui servir per iniciar un debat. El que dubto és que en els directes col·laborin les veus del principi (Wert) i del final (Serra), però coses més estranyes s'han vist. Si realment aconsegueixen reunir a l'escenari els dos invitats, sobretot el primer, les entrades poden arribar a preus estratosfèrics.



25.1.10

xeic!

Xeic, xeic... ! Llegeixo que Joan-Lluís Lluís ha publicat a La Magrana Xocolata desfeta: 123 variacions sobre un mateix tema. La inspiració primera ha estat Exercicis d’estil, de Queneau, a més d’altres fonts i estímuls; després, la llengua, el treball i la imaginació són seves. Retorno a Transformacions, el bloc col·lectiu, no sé si encara operatiu, on vam arribar a les 278 variacions. Faig un repàs ràpid. Trobo que hi ha textos i imatges interessants, imaginatives, sorprenents. Hauríem d’haver buscat editors de papers?

Avui, tornant a casa des del nord per la A-7, escolto l’entrevista que Jordi Garcia Soler fa al grup Xeic! que acaba d’editar el seu segon disc, Birles!!! (bitlles, segons els del sud; la peça que serveix per tombar-les l'anomenem birlot). Vaig escoltant totes les cançons del seu darrer treball intercalades entre preguntes i respostes. Diuen que fan ska rural, i deu ser així, però més enllà de les consideracions classificatòries, la seva música i les seves paraules em resituen a la meva terra d’origen i evoco sensacions i detalls semblants als seus malgrat la diferència generacional: els mots dialectals, les històries, l’espai compartit, el temps que passa... i un regust de banda de ball d’estiu a la plaça. Just en arribar a Barcelona s’acaba l’entrevista.

Els Xeic! tenen un web des d’on es poden descarregar gratuïtament les cançons dels seus dos discos. A la pregunta de l’entrevistador sobre el tema, un dels dos convidats respon que pensen que els beneficis econòmics de la seva música l’han d’obtenir a través dels concerts en viu. És clar que ells, de moment, tenen feines diverses (mestre, ferrer, fuster...) i fan els concerts en cap de setmana, alternant-los, en el cas d’algun dels membres del grup, amb les feines del camp. I si es volguessin dedicar només a la música? I això val també per la literatura.

De moment, jo m’he baixat les cançons i fins i tot m’atreveixo a deixar-vos-en una, amb imatges precipitades, potser no la que hauríeu triat vosaltres, però sí la que em sembla que s’adiu més amb el temps d’hivern i amb el meu record del moment. No us vindria de gust fer una excursió pel sud per contemplar les fulles dels aulivers que, ara, amb la collita acabada, agafen uns tons grisos-blancs-verds espectaculars, sobretot quan el vent de mestral les mou en ritmes sincopats i arbitraris?



(la x de xeic cal pronunciar-la com si fos una tx. En el cas de la e, l’obertura o tancament depèn del poble)